Skip to main content
Close

El grup avalua la patogènesi del VIH i el càncer de bufeta per desenvolupar noves teràpies contra aquestes malalties i identificar biomarcadors per predir la resposta als tractaments

Patogènesi del VIH en el teixit limfàtic

La infecció per VIH es pot considerar una malaltia associada a les mucoses, amb un procés de patogènesi que es divideix en dues fases:

  1. Fase d’infecció aguda, associada a una pèrdua massiva de cèl·lules T CD4+ residents a les mucoses, especialment al teixit limfoide associat a l’intestí (GALT).

  2. Fase crònica, responsable de la destrucció gradual de limfòcits T CD4 de sang perifèrica i caracteritzada per una activació immunològica elevada i la producció massiva de citocines proinflamatòries.

Els mecanismes de destrucció de limfòcits T CD4 i les causes d’una recuperació immunològica incomplerta al GALT malgrat el tractament antiretroviral (a diferència del que s’observa a la sang perifèrica) és un tema actual de debat. Aquest comportament diferencial entre els dos compartiments (teixit i sang) ha posat de manifest la importància d’avaluar al teixit limfoide tant l’efecte del virus com el de la teràpia antiretroviral, ja que és precisament en aquest teixit on s’estableix la infecció viral latent (reservori viral) i, per tant, és un camp d’estudi indispensable per assolir l’eradicació total del virus. Per això, el nostre grup avalua l’efecte patogènic viral (VIH i SIV) i el dels fàrmacs antiretrovirals al teixit d’individus VIH+ amb diferents nivells de control viral i/o immunològic, així com en models ex vivo de teixit de donants sans.

 

Càncer de bufeta

El grup també ha iniciat una nova línia de recerca en càncer de bufeta. En homes, el càncer de bufeta és una de les principals causes de mort després dels càncers de pròstata, de pulmó, colorectal i d’estómac. A Espanya, que té una de les taxes d’incidència i de mortalitat més altes d’Europa per aquesta patologia, es calcula que hi ha una mitjana de 12.200 casos nous cada any, xifra que està augmentant els últims anys.

Aproximadament el 75-85 % dels pacients presenten el càncer confinat a la mucosa. El tractament inicial d’aquest tumor és la resecció transuretral, tot i que la immunoteràpia amb bacillus Calmette-Guérin (BCG) ha estat el tractament local més eficaç en la disminució de la recurrència i la progressió.

Els mecanismes exactes i els mediadors moleculars del control del tumor després del tractament amb BCG es desconeixen, per tant no hi ha cap marcador predictor de la resposta clínica. Un marcador de resposta a BCG tindria un valor incalculable, perquè evitaria comorbiditats i costos innecessaris d’un tractament ineficaç i disminuiria la mortalitat a causa d’aquesta malaltia. L’objectiu final de la nostra línia de recerca és identificar factors pronòstics de resposta al tractament vesical amb BCG, així com dissenyar noves estratègies terapèutiques.

 

 

Cecilia Cabrera Navarro
Investigador/a principal
Cecilia Cabrera Navarro
Cecilia Cabrera es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1994. Va realitzar el doctorat a IrsiCaixa i és doctora en Ciències Biològiques per la Universitat…
Vés al perfil
Not available in
This is not available in . You can go to the translated versions in these languages: