Metodologia

El Living Lab de Salut facilita processos participatius multiactor en xarxes d'innovació, amb l'objectiu d'aconseguir un impacte col·lectiu a través de quatre fases iteratives:

Fase 1. Investigació participativa per al disseny estratègic. Planificació estratègica col·lectiva d'R+D+I per a intervencions integrals.

Passos:

1. Comprendre el sistema i les seves interrelacions: per què és complex el repte

2. Definir el futur desitjat: compromís amb una visió compartida

3. Identificar els factors amb potencial per al canvi del sistema

4. Comprensió de la transformació: com s'està produint el canvi i on cal implementar-lo

5. Planificar el canvi: plans estratègics i d’acció per l'impacte col·lectiu

Fase 2. Cocreació. Codisseny d'intervencions integrals i d'impacte que són sistèmiques, descentralitzades i col·laboratives.

Passos:

1. Ideació

2. Cocreació de prototips

3. Validació

Fase 3. Implementació. Facilitació de xarxes d’innovació que implementin intervencions integrals en sistemes en transició (innovació per la transició).

Passos:

1. Fase pilot (proves)

2. Escalabilitat (promoció i adaptació)

Fase 4. Monitoratge reflexiu. Reflexió col·lectiva per supervisar l’impacte i promoure l’aprenentatge, el desenvolupament de dades i les publicacions científiques per inspirar noves iteracions amb millores contínues.

Les nostres metodologies es basen en marcs de transformació de l'R+D+I, incloent-hi els desenvolupats per la Comissió Europea, per exemple les partnerships d'Horitzó Europa, Investigació i Innovació Responsables (RRI), Ciència Oberta, Innovació Oberta o Investigació Orientada a Missions. També es basen en altres marcs metodològics com la Investigació Participativa Basada en la Comunitat, el Design thinking, el System Thinking, la Innovació Sistèmica i l'R+D+I Transdisciplinària.

La innovació sistèmica és un enfocament necessari per donar resposta als reptes complexos i persistents. Requereix aplicar pensament sistèmic, que ajuda a entendre els reptes amb les seves interconnexions amb factors claus que poden trobar-se en diferents àrees del sistema del qual formen part: social, científica i tecnològica, econòmica, entorn físic/ambiental i política.

Per poder promoure innovació sistèmica, primer cal reconèixer i comprendre la complexitat, així com fugir de l’enfocament reduccionista tradicional que, a l'hora de resoldre problemes, va dirigit a canviar un aspecte concret sense aconseguir resoldre'l. La innovació sistèmica té com a objectiu millorar o substituir tot un sistema.

Per això, cal facilitar espais de cocreació que permetin promoure un canvi sistèmic a escala col·lectiva i d’organitzacions mitjançant una resolució de problemes més col·laborativa i que tingui millor en compte les arrels dels problemes i les seves interconnexions en diferents àrees del sistema.