Metodologia

El Living Lab de Salut facilita processos participatius multiactor dins de les xarxes d'innovació, amb l'objectiu d'aconseguir un impacte col·lectiu a través de quatre fases iterades:

Fase 1. Investigació participativa per al disseny estratègic. Planificació estratègica col·lectiva de R+D per a intervencions integrals.

Passos:

1. Comprendre el sistema i els seus secrets: per què és complex el repte

2. Definir el futur desitjat: compromís amb una visió compartida

3. Identificar els factors amb potencial per al canvi del sistema: intervencions d’impacte

4. Transformar la comprensió: com s'està produint el canvi i on cal implementar-lo

5. Planificar el canvi: plans estratègics i d’acció col·lectius

Fase 2. Cocreació. Co-disseny d'intervencions integrals i d'alt impacte que es reforcen mútuament, descentralitzades i col·laboratives.

Passos:

1. Ideació

2. Creació de prototips

3. Validació

Fase 3. Implementació de xarxes d’innovació. Facilitació i posada en marxa de xarxes d’innovació que implementin intervencions integrals dins dels sistemes en transició (innovació de la transició).

Passos:

1. Fase pilot (proves)

2. Escalabilitat (promoció i adaptació)

Fase 4. Seguiment reflexiu en acció. Reflexió col·lectiva per supervisar l’impacte, l’aprenentatge, el desenvolupament de dades i les publicacions científiques que llancen noves iteracions millorades.

Les nostres metodologies es basen en els marcs de transformació de la R+I desenvolupats per la Comissió Europea, per exemple, Horitzó Europa, Investigació i Innovació Responsables (RRI), Ciència Oberta, Innovació Oberta i Investigació Orientada a la Missió, així com en iniciatives globals, com la Investigació Participativa Basada en la Comunitat, el Disseny i el Pensament Sistèmic, la Innovació Sistèmica i la I+I Transdisciplinària.

La innovació sistèmica és un enfocament necessari per adreçar els reptes complexos i persistents que requereixen reestructurar diferents àrees del sistema: social, tecnològica, econòmica, ambiental i política. De fet, l’Institut Tecnològic de Massachusetts la defineix no només com un aspecte o producte final, sinó com tot un sistema que cal millorar o substituir. Un sistema en el que el més important són les idees i mètodes innovadors per a realitzar tasques i reptes nous.

Per poder dissenyar totes aquestes idees i metodologies, primer cal reconèixer i comprendre la complexitat, així com fugir de l’enfocament reduccionista tradicional que, a l'hora de resoldre problemes, va dirigit a canviar un aspecte concret sense aconseguir resoldre el problema.

En aquesta línia, cal facilitar espais de co-creació que permetin promoure un canvi sistèmic a nivell col·lectiu i a nivell d’organitzacions mitjançant una resolució de problemes més col·laborativa i que tingui millor en compte les arrels dels problemes i les seves interdependències en diferents àrees del sistema.