Metodologia
Adrecem reptes complexos i persistents a través de la innovació sistèmica.

Aconseguir un impacte col·lectiu a través de quatre fases iterades
El Living Lab de Salut facilita processos participatius multiactor dins de les xarxes d'innovació, amb l'objectiu d'aconseguir un impacte col·lectiu a través de quatre fases iterades:
Fase 1. Investigació participativa per al disseny estratègic. Planificació estratègica col·lectiva de R+D per a intervencions integrals.
Passos:
-
Comprendre el sistema i els seus secrets: per què és complex el repte
-
Definir el futur desitjat: compromís amb una visió compartida
-
Identificar els factors amb potencial per al canvi del sistema: intervencions d’impacte
-
Transformar la comprensió: com s'està produint el canvi i on cal implementar-lo
-
Planificar el canvi: plans estratègics i d’acció col·lectius
Fase 2. Cocreació. Co-disseny d'intervencions integrals i d'alt impacte que es reforcen mútuament, descentralitzades i col·laboratives.
Passos:
-
Ideació
-
Creació de prototips
-
Validació
Fase 3. Implementació de xarxes d’innovació. Facilitació i posada en marxa de xarxes d’innovació que implementin intervencions integrals dins dels sistemes en transició (innovació de la transició).
Passos:
-
Fase pilot (proves)
-
Escalabilitat (promoció i adaptació)
Fase 4. Seguiment reflexiu en acció. Reflexió col·lectiva per supervisar l’impacte, l’aprenentatge, el desenvolupament de dades i les publicacions científiques que llancen noves iteracions millorades.

Marc metodològic
Les nostres metodologies es basen en els marcs de transformació de la R+I desenvolupats per la Comissió Europea, per exemple, Horitzó Europa, Investigació i Innovació Responsables (RRI), Ciència Oberta, Innovació Oberta i Investigació Orientada a la Missió, així com en iniciatives globals, com la Investigació Participativa Basada en la Comunitat, el Disseny i el Pensament Sistèmic, la Innovació Sistèmica i la I+I Transdisciplinària.
Per què innovació sistèmica per adreçar reptes complexos?
La innovació sistèmica és un enfocament necessari per adreçar els reptes complexos i persistents que requereixen reestructurar diferents àrees del sistema: social, tecnològica, econòmica, ambiental i política. De fet, l’Institut Tecnològic de Massachusetts la defineix no només com un aspecte o producte final, sinó com tot un sistema que cal millorar o substituir. Un sistema en el que el més important són les idees i mètodes innovadors per a realitzar tasques i reptes nous.
Per poder dissenyar totes aquestes idees i metodologies, primer cal reconèixer i comprendre la complexitat, així com fugir de l’enfocament reduccionista tradicional que, a l'hora de resoldre problemes, va dirigit a canviar un aspecte concret sense aconseguir resoldre el problema.
En aquesta línia, cal facilitar espais de co-creació que permetin promoure un canvi sistèmic a nivell col·lectiu i a nivell d’organitzacions mitjançant una resolució de problemes més col·laborativa i que tingui millor en compte les arrels dels problemes i les seves interdependències en diferents àrees del sistema.