Projectes

Personal investigador col·aborador d'IrsiCaixa: Silvia Marfil Verchili, Amaya Blanco Perera, Anna Pons Grífols

Personal investigador col·laborador d'IrsiCaixa: Edwards Pradenas Saavedra, Ester Aparicio Prats, Ferran Abancó i Espuga, Tetyana Pidkova, Anna Pons Grífols

Code: 202113-31

Codi: 101046118

La regió de la membrana proximal externa (MPER) de la glicoproteïna d’embolcall del VIH és una diana per generar anticossos neutralitzants. Hem identificat una miniproteïna derivada de gp41 que, en forma de proteoliposoma, és capaç de generar respostes humorals potents en models murins. Tot i això, els nostres resultats demostren la presència de respostes neutralitzants i no neutralitzants contra MPER. Per tant, en aquest projecte ens proposem:
1. Definir els determinants estructurals associats a l’activitat neutralitzant i no neutralitzant.
2. Definir el paper dels lípids en l’estructura de la proteïna.
3. Integrar les dades en un nou immunogen millorat.
La metodologia inclou el mapatge d’epítops, l’aïllament i mutagènesi d’anticossos, el modelatge molecular i models murins d’immunització.

La primera fase de la infecció pel VIH determina la evolució natural de la malaltia. També és el moment en què es produeix gran part del dany immunitari i constitueix la fase més infecciosa.
L’objectiu principal de GAMA és analitzar la dinàmica dels biomarcadors durant el primer any de la infecció pel VIH, en comparació amb l’existent en la infecció crònica. GAMA avaluarà la utilitat d’aquests marcadors per identificar la infecció recent pel VIH, així com la seva possible associació amb la progressió a sida.
El desenvolupament d’un assaig per mesurar la incidència del VIH facilitaria una avaluació més ràpida dels programes de prevenció en curs, així com el disseny i execució d’assajos per avaluar noves intervencions de prevenció.

Estudi de l’efecte de l’atorvastatina per reduir la inflamació relacionada amb l’envelliment en pacients infectats pel VIH majors de 60 anys que reben un règim basat en inhibidors de la proteasa, en comparació amb un règim basat en raltegravir. Els dos grups d’estudi (tractats amb inhibidors de proteasa o raltegravir) rebran atorvastatina durant 48 setmanes. Després del canvi de tractament, es realitzaran controls al cap d’un mes i després cada tres mesos. A banda dels controls habituals de càrrega viral, recompte de CD4 i anàlisis de laboratori, durant l’estudi es guardaran mostres de cèl·lules, plasma i sèrum per poder fer estudis sobre aspectes moleculars. A més a més, es realitzaran densitometries per estudiar si es produeixen canvis a l’os i/o en la distribució del greix en el cos.