Un estudi pioner identifica mecanismes de protecció en persones amb VIH resistents al desenvolupament de la malaltia
L'equip científic ha identificat, en aquest grup de persones, la mutació genètica CCR5Δ32, que protegeix contra el VIH, una resposta immunitària atípica amb menor activació i i nivells baixos de marcadors relacionats amb alteracions de la mucosa intestinal
IrsiCaixa, en col·laboració amb el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) i el Wistar Institute de Filadèlfia, ha caracteritzat amb noves tècniques d’exploració massiva una de les cohorts més importants de virèmics no progressors (VNPs), un fenotip molt infreqüent entre les persones que viuen amb el VIH –representen només el 0,1%– i que, tot i la replicació viral, tenen la capacitat de mantenir nivells estables de cèl·lules immunitàries. L'estudi ha comparat diversos factors virals, genètics, i metabòlics de 16 VNPs amb els de 29 persones amb VIH que presenten una progressió estàndard de la infecció pel virus. Publicat a la revista Med de Cell Press , l'estudi revela mecanismes crucials de protecció immunitària en els VNPs. Entre aquests, destaca la presència de la mutació CCR5Δ32 en una de les dues còpies del gen al genoma humà, que confereix resistència al VIH, així com una resposta immunitària més regulada i equilibrada.
"Els trets identificats en aquesta anàlisi exhaustiva podrien ser fonamentals per millorar les teràpies actuals i ajudar a restaurar l'equilibri immunitari en persones que no aconsegueixen recuperar completament els nivells de cèl·lules immunitàries malgrat el tractament”, exposa Mª Carmen Puertas, co-líder de l’estudi i investigadora sènior d’IrsiCaixa.
Un fenotip poc freqüent que podria revolucionar les teràpies pel VIH
Els VNPs es caracteritzen per mantenir una quantitat estable de limfòcits T CD4+, unes cèl·lules imprescindibles per mantenir l’equilibri del sistema immunitari. Aquest tret distintiu els permet resistir la progressió cap a les etapes de deteriorament immunitari que normalment causa el VIH si no es tracta adequadament. Un dels factors clau que contribueix a aquesta resistència és la presència freqüent de la mutació CCR5Δ32. “Hem identificat que molts VNPs són portadors d’aquesta mutació en estat heterozigot, és a dir, en una de les dues còpies del gen que tenim al genoma. Aquesta mutació fa que, a les cèl·lules diana de la infecció, hi hagi nivells més baixos del receptor CCR5, una de les portes d’entrada que el virus utilitza per infectar. Sense aquesta via d’accés el VIH no pot infectar tantes cèl·lules i la infecció queda més retinguda”, assenyala Ángel Bayón, primer autor de l’article i investigador predoctoral d’IrsiCaixa durant l’execució de l’estudi.
A més, els VNPs mostren una activació immunitària més moderada i una resposta atenuada de l’interferó, la qual cosa els protegeix de la inflamació crònica, un problema habitual en persones amb VIH. Aquesta modulació immunitària sembla estar estretament relacionada amb l’estat de l’intestí, que sovint mostra una disminució de la integritat de la mucosa en les persones amb VIH, i això potencia encara més l’activació crònica del sistema immunitari. "Els nivells més baixos de zonulina, un marcador de permeabilitat intestinal, indiquen que aquesta barrera està més ben preservada en els VNPs. Aquesta estabilitat intestinal podria ser una peça fonamental en la seva capacitat per frenar la progressió de la malaltia”, explica Javier Martínez-Picado, co-líder de l’estudi i investigador ICREA a IrsiCaixa.
Similituds amb els hostes naturals del SIV
Curiosament, els VNPs presenten un perfil similar al dels hostes naturals del SIV, el virus de la immunodeficiència que afecta a primats, com ara el mico verd africà o el mangabei gris. La infecció en aquests animals no provoca cap malaltia, fet que s'ha atribuït a una adaptació entre el virus i l'hoste al llarg de milers d'anys, així com a una coevolució. “Veiem, doncs, que els VNPs podrien compartir característiques immunitàries amb els hostes naturals del SIV. Estudiar-los, per tant, podria revelar mecanismes clau de tolerància enfront a la infecció i aportar nova llum sobre la interacció entre virus i hoste”, planteja Martínez-Picado.
Aquest estudi, un dels més amplis realitzats sobre el fenotip VNP, representa un pas endavant en la recerca de noves intervencions terapèutiques. "L’ampli coneixement generat en aquest treball ens ajudarà a desenvolupar noves estratègies terapèutiques per a persones que viuen amb VIH i presenten una recuperació immunitària incompleta", conclou Puertas.