Més de 20 anys amb el VIH sota control sense prendre tractament: tot el que sabem sobre els controladors d'elit excepcionals

La infecció pel VIH, si no es tracta amb teràpia antiviral, condueix a la destrucció del sistema immunitari, cosa que genera una greu immunodeficiència que acaba sent mortal en la immensa majoria de casos. Tot i això, menys de l'1% dels qui adquireixen el virus són capaços de controlar-lo eficaçment sense desenvolupar la malaltia, coneguts com a controladors d'elit. Alguns d'aquests individus mostren una capacitat excepcional per mantenir nivells indetectables del virus durant més de 20 anys sense tractament, anomenats controladors d'elit excepcionals. Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, reflexiona: "Què els permet controlar tan eficaçment el virus? Com ​​podem aprendre d'aquests casos per desenvolupar estratègies terapèutiques especialment orientades a la curació del VIH?"

Per abordar aquestes preguntes, l'equip del grup de Retrovirologia i Estudis Clínics (GREC) d'IrsiCaixa, juntament amb el National Institute of Allergy and Infectios Diseases of the National Institute of Health, ha compilat estudis internacionals sobre aquests individus, publicant-los a la revista Med de Cell Press. Han pogut afirmar que una confluència de factors genètics, virològics i immunològics contribueixen a aquesta habilitat per controlar el VIH, oferint un model prometedor per a la gestió funcional de la infecció.

Un reservori viral mínim i virus defectuosos

La infecció pel VIH es pot tractar però no curar-se de forma generalitzada. Això és degut a l’existència de reservoris virals que persisteixen malgrat el tractament. Aquest reservori viral, que comprèn cèl·lules amb VIH en estat latent capaces de reactivar-se si s’interromp el tractament, ha estat objecte d’extensius estudis entre els controladors d’elit excepcionals. “Aquests individus presenten de 3 a 10 vegades menys reservori que aquells que reben tractament antiretroviral. Aquest nivell és notablement reduït fins i tot en els teixits limfàtics, on típicament es troba més concentració de reservoris”, comenta Maria Salgado, investigadora d’IrsiCaixa.

Tot i grans esforços, la comunitat científica no ha aconseguit aïllar i estudiar virus amb capacitat replicativa en aquests pacients. Tot i això, mitjançant tècniques d’alta precisió, han pogut seqüenciar el virus i han observat que el seu genoma conté modificacions que limiten la seva capacitat de multiplicar-se amb normalitat, conduint a una baixa replicació viral.

Bona resposta immunitària específica contra el VIH

Els estudis indiquen que els controladors d’elit excepcionals tenen almenys un factor genètic protector associat amb la resposta immunitària contra el VIH. Tot i que aquests factors també són presents en persones que progressen en la infecció, sembla que en aquests individus la resposta immunitària de les cèl·lules T específica contra el VIH juga un paper crucial. Segons Martínez-Picado, “en absència de tractament antiretroviral, el virus té un avantatge considerable. No obstant això, tenir un virus menys actiu és només una part de l’equilibri; una resposta immunitària robusta, juntament amb altres factors com la immunogenètica i la preservació de cèl·lules immunitàries, inclina la balança a favor de l’hoste.”

L'impacte inicial de la infecció i les perspectives futures

Tot i que el tractament antiretroviral actual funciona de manera excel·lent i és la millor opció per a les persones amb VIH, trobar una cura continua sent un objectiu prioritari per a la comunitat científica. “Estem explorant possibles estratègies per permetre que les persones amb VIH visquin sense necessitat de tractament crònic. Comptar amb un model d'èxit, com els controladors d'elit excepcionals, és crucial per a futures investigacions. Fins aleshores, tot i que encara falta temps, totes les persones diagnosticades amb VIH han de seguir el tractament de manera rigorosa, ja que això permet portar una vida llarga i saludable”, subratlla Martínez-Picado.

Comprendre els mecanismes dels controladors d'elit excepcionals representa un avenç significatiu. Aquests perfils demostren que l'equilibri entre l'hoste i el virus s'estableix d'hora a la infecció. Detectar ràpidament la infecció i actuar amb promptitud, ja sigui mitjançant tractaments actuals o futures intervencions, és essencial per inclinar la balança a favor de l'hoste”, conclou Maria Salgado, investigadora d'IrsiCaixa.