L’inici simultani del tractament antiretroviral i la immunoteràpia permet un millor control del VIH

Gràcies a la teràpia antiretroviral, la infecció pel VIH ha passat a ser una infecció crònica que no interfereix en el dia a dia de les persones que viuen amb el virus. Tot i així, com que encara no hi ha una cura, les persones han de mantenir el tractament de per vida ja que, si l’abandonen, el virus surt del seu amagatall i torna a manifestar-se de manera descontrolada. Ara, un estudi publicat a la revista Nature Medicine en el que ha participat l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– proposa una possible estratègia per induir el control del virus sense necessitat de tractament: l’administració d’un anticòs just a l’inici del tractament antiretroviral. L’assaig clínic, liderat per l’Hospital Universitari Aarhus (Aarhus, Dinamarca), ha permès demostrar que l’administració de la immunoteràpia basada en aquest anticòs facilita l’eliminació del VIH a la sang i millora la resposta immunitària capaç d’eliminar les cèl·lules infectades. De fet, els i les participants amb virus sensibles a l’anticòs, anomenat 3BNC117, han pogut controlar durant més temps el VIH al llarg de les 12 setmanes en les que se’ls ha interromput el tractament.

Fins ara, els estudis d’immunoteràpia amb anticossos s’havien fet sempre amb persones que portaven temps rebent tractament antiretroviral. “Aquests nous resultats ens indiquen, per primera vegada, que fer la intervenció just quan s’inicia el tractament permetria limitar la persistència del VIH i això ens obre una nova porta a tots aquells que ens dediquem a investigar la cura d’aquest virus”, explica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA d’IrsiCaixa i co-autor de l’article.

Menys virus i més capacitat per combatre’l

Per arribar a aquestes conclusions, l’equip ha dut a terme un assaig clínic de fase 1b/2a amb 55 persones que acabaven de ser diagnosticades amb VIH i que, per tant, tot just començaven el tractament antiretroviral. D’aquestes persones, 15 van rebre exclusivament el tractament antiretroviral, mentre que a la resta se’ls va administrar durant un any el tractament juntament amb l’anticòs 3BNC117, sol o en combinació amb la romidepsina, un fàrmac que no ha demostrat tenir un efecte significatiu en aquest context.

Després d’un any de tractament, han pogut veure que el VIH s’elimina més ràpidament de la sang en el grup de persones que havien rebut el tractament antiretroviral i l’anticòs 3BNC117, en comparació amb les que únicament havien rebut el tractament sense immunoteràpia. Però no només això, sinó que en les persones amb virus sensibles a l’anticòs disminueix la quantitat de cèl·lules infectades susceptibles de produir nous virus. “Gràcies a una tècnica dissenyada i patentada per IrsiCaixa anomenada VIP-SPOT, podem detectar i quantificar aquestes cèl·lules que, de fet, són les possibles responsables del rebot viral que pateixen els i les pacients quan abandonen el tractament”, explica Mª Carmen Puertas, investigadora d'IrsiCaixa i co-autora de l’article. Aquests resultats, en part, poden ser deguts a un augment de les cèl·lules protectores dirigides específicament contra el VIH, una resposta del sistema immunitari important per aconseguir controlar la infecció.

12 setmanes sense tractament

Per determinar si la immunoteràpia ha tingut algun impacte en control del virus en absència de teràpia antiretroviral, 20 participants van aturar el tractament un any després d’iniciar-lo. Els resultats obtinguts mostren que pràcticament totes les persones (5 de 6) amb virus sensible a l’anticòs i que havien rebut tractament antiretroviral i immunoteràpia es mantenen, durant 12 setmanes, amb nivells controlats de càrrega viral. En canvi, les persones que o bé  havien rebut tractament antiretroviral en absència d’immunoteràpia o bé  tenien virus resistents a l’anticòs van haver de reiniciar el tractament abans.

Actualment, l’objectiu de les persones que es dediquen a la recerca del VIH és trobar una estratègia que permeti controlar el virus sense necessitat de tractament. “Resultats com els que hem obtingut en aquest estudi ens mostren possibles vies per assolir aquest objectiu, és a dir, la cura funcional. Tot i les bones notícies, cal seguir fent recerca per arribar a dissenyar estratègies que demostrin la seva eficàcia en el conjunt de la població que viu amb el VIH”, remarca Martínez-Picado.