Activar el fre del sistema immunitari permet a alguns infants alentir la progressió de la infecció pel VIH

Únicament un 0,01% dels adults amb infecció pel VIH que no pren tractament té una progressió lenta de la malaltia. Aquest control, però, és mil vegades més comú en el cas dels nadons amb VIH, en els que un 10% arriba als 5 anys sense afectacions en el sistema immunitari tot i tenir virus present a la sang. Ara, un estudi en el que ha participat l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i que ha estat liderat per la Universitat d’Oxford, descriu dos factors que afavoririen aquest control de la malaltia: la molècula PD-1, que actua com a fre del sistema immunitari, i la presència de cèl·lules immunitàries, en concret les cèl·lules T, amb característiques de cèl·lules mare, signe de que el sistema immunitari no està esgotat. Aquestes dades, publicades a la revista Journal of Clinical Investigation Insight, posen de manifest la importància d’aquestes cèl·lules amb característiques de cèl·lules mare per eliminar el VIH, i obra la possibilitat d’utilitzar estratègies de curació que potenciïn la seva funció.

En general, la infecció pel VIH en absència de tractament fa que el sistema immunitari es debiliti ja que el virus ataca una de les cèl·lules més importants de les nostres defenses, les cèl·lules T. “La comunitat científica ha vist que en els infants amb VIH és relativament comú que no es produeixi aquesta disminució en la quantitat de cèl·lules T”, explica la Julia García-Prado, investigadora principal d’IrsiCaixa i directora científica de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Progressió lenta en pacients pediàtrics

Per entendre quins mecanismes permeten aquest control inicial de la malaltia, l’equip investigador ha fet un seguiment a 13 infants de Durban (Sud-àfrica). Tots ells havien començat la teràpia antiretroviral contra el VIH dies després de néixer i se’ls havia interromput el tractament 12 mesos després. Durant l’estudi se’ls ha fet un seguiment de la quantitat de cèl·lules T que tenien a la sang i, si aquesta baixava per sota del llindar marcat per l’equip investigador, els participants reprenien el tractament. “Vam detectar 4 casos de persones que progressaven lentament. Totes quatre van mantenir alts nivells de cèl·lules immunitàries i no els va caldre reprendre la teràpia antiretroviral fins al cap de, com a mínim, 4 anys. La resta de participants, en canvi, va haver de reiniciar el tractament més ràpidament; la majoria, abans dels 2 anys”, explica Miguel Marín-López, investigador predoctoral d’IrsiCaixa.

Evitar l’esgotament del sistema immunitari

L’equip investigador ha demostrat que les cèl·lules T dels infants capaços de frenar la progressió de la malaltia contenen la molècula PD-1 a la seva superfície. Aquesta molècula és un punt de control del sistema immunitari i la seva presència actua com si fos un fre, reduint la intensitat de la resposta immunitària contra el virus. “La molècula està protegint als infants de forçar el sistema immunitari”, especifica García-Prado. A més, l’estudi ha identificat que les cèl·lules T d’aquests participants tenen característiques similars a les cèl·lules mare, conegudes pel seu gran potencial de multiplicar-se, i no tenen signes d’esgotament. En conjunt, aquestes característiques han estat relacionades amb una resposta específica contra el VIH més forta i duradora.

“Normalment, si no es pren el tractament contra el VIH, el sistema immunitari ha de lluitar contra el virus de forma continuada i, en la majoria de casos, això acaba portant a un esgotament del sistema immunitari. Aquest estudi ens ha permès demostrar que això no passa en aquest perfil de pacients pediàtrics. En els infants, les respostes immunitàries són més mesurades que en els adults i això permet que un major nombre de nens i nenes controlin millor el virus”, explica Marín-López.

Estratègies terapèutiques que activin la immunitat cel·lular contra el VIH

Identificar quins mecanismes promouen respostes antivirals potents i sostingudes permet dissenyar noves estratègies contra el VIH que ajudin a controlar el virus sense necessitat de tractament en les persones que viuen amb la infecció. En el cas dels pacients pediàtrics, l’estudi apunta a que la presència de PD-1 està relacionada amb una bona resposta cel·lular contra el VIH. “Les dades apunten que aquest tipus de cèl·lules podrien ser dianes de noves immunoteràpies, activant la resposta immunitària cel·lular contra el virus i la seva eliminació. Hem vist que el seu sistema immunitari té un gran potencial ja que està molt preservat i és eficaç. Això ens anima a explorar noves estratègies de curació específiques pels infants”, conclou García-Prado.