Les estructures d’intermediació ciència-societat ajuden a reduir l’actual biaix entre l’agenda de recerca en salut i les necessitats socials

S’estan dedicant molts esforços a que la recerca deixi de ser un activitat estanca, i passi a ser més oberta i inclusiva. Això passa per facilitar processos més participatius, que es promouen des d’iniciatives com la promoció de la ciència ciutadana o mitjançant la creació d’estructures d’intermediació. Tot i així, un estudi recentment publicat a la revista Health Expectations, i dut a  terme pel Living Lab de Salut d’IrsiCaixa, l’Athena Institute i el Nordic Institute for Studies in Innovation, evidencia l’existència de biaixos entre la recerca realitzada fins ara i les necessitats de recerca prioritzades per la societat. Aquests biaixos es reflecteixen, per exemple, en una manca de recerca orientada a abordar les malalties des d’una perspectiva més social i no tan farmacològica. Al mateix temps també s’observa un biaix entre la recerca en salut per als països de renta per càpita alta i mitja/baixa, com es pot observar si comparem la proporció de persones afectades per malalties com la lepra i la recerca que s’hi dedica. Els resultats demostren que aquests biaixos es poden abordar mitjançant estructures d’intermediació entre ciència i societat, com ara els Science Shops. Aquestes organitzacions faciliten la col·laboració entre personal investigador i diversos actors socials rellevants amb l’objectiu de donar solucions conjuntes als reptes plantejats. En el marc del projecte europeu InSPIRES, 14 Science Shops de 13 països diferents, han dut a terme processos participatius per  identificar, prioritzar i implementar projectes de recerca. L’estudi demostra que els projectes resultants adrecen necessitats fins ara poc cobertes en la recerca en salut i, per tant,  contribueixen a reduir els biaixos mencionats. L’estudi porta a l’equip a proposar que aquestes estructures d’intermediació es consolidin per ajudar a definir les agendes de recerca locals, nacionals i internacionals i, millorar així, l’impacte social de la recerca i la innovació.

Més de 6.000 persones involucrades

S’han analitzat 117 projectes implementats per 14 Science Shops , entre els quals hi ha el CaixaResearch Living Lab, format pel Living Lab de Salut d’IrsiCaixa i ISGlobal. Aquests projectes han involucrat 6.035 persones en la identificació i priorització de preguntes de recerca mitjançant processos participatius. La majoria d’aquestes persones eren ciutadania no-organitzada, és a dir, persones que no participen ni formen part de cap organització, i estudiants.

Les preguntes de recerca prioritzades van adreçades majoritàriament al desenvolupament de tractaments no farmacològics, temes de recerca en salut que no es troben gaire representats  a  la Web of Science, una pàgina que recull publicacions sobre gran part de la recerca duta a terme arreu del món. “Els resultats obtinguts després de consensuar les preguntes de recerca amb la ciutadania ens fan adonar que cal dedicar més esforços en investigació en salut en ciències socials, en temes com l’educació en salut o la promoció de la salut, uns camps als quals fins al moment no estem donant prou resposta. Això permetria complementar la recerca en salut que es duu a terme actualment, centrada principalment en el desenvolupament de tractaments farmacològics, i avançar cap a un enfocament més integral de la salut”, comenta Rosina Malagrida, responsable del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa i autora de l’estudi.

Prioritats diferents entre la ciència i la societat en el camp del VIH, el Chagas i la lepra

L’estudi ha fet una anàlisi comparativa entre els projectes dels Science Shops i les publicacions indexades a la Web of Science. Quan es posa el focus en els projectes de VIH, Chagas i lepra, els resultats també divergeixen entre les prioritats adreçades en la ciència recollida per la Web of Science i les que es cobreixen en els projectes escollits a través de les Science Shops.

De nou, la biomedicina i la medicina clínica són els camps en els que hi ha més publicacions. En canvi, els processos participatius porten a realitzar projectes de recerca principalment en ciències socials i de la salut. “En el cas del VIH, els resultats demostren que, malgrat que alguns països ja dediquen esforços per fer recerca en ciències socials i de la salut entorn aquest tema, el biaix segueix essent rellevant”, detalla. “Alhora, els resultats mostren que els Science Shops també contribueixen a disminuir el desequilibri entre la recerca que es realitza per trobar tractaments per a malalties que afecten a països amb rentes per càpita altes en comparació amb la recerca per a països amb rentes per càpita mitjanes i baixes”.

Una estructura intermediària entre la ciència i la societat

Els resultats de l’estudi posen en relleu la necessitat de reforçar les estructures d’intermediació entre ciència i societat com ara els Science Shops o els Living Labs, com el d’IrsiCaixa. Aquestes estructures permeten connectar diversos perfils de persones per arribar a consensos que tinguin en compte una perspectiva més integral i sistèmica. “Cal posar més esforços en què la recerca doni resposta a les necessitats socials detectades de manera participativa per avançar més ràpidament cap a la salut integral i equitativa. Això ens ajudarà a que les solucions responguin millor a la complexitat dels problemes i, per tant, siguin més efectives i de més impacte”, conclou Malagrida.