Un estudi d’IrsiCaixa defineix el llindar a partir del qual la presència de VIH resistent requereix un tractament específic

L’epidèmia de VIH resistent als medicaments antiretrovirals és un problema emergent reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquests casos, si la persona pren un fàrmac no adequat no només no es frena la infecció, sinó que suposa un sobrecost econòmic. Una de les mesures per lluitar contra aquest fet és la incorporació de tècniques de seqüenciació massiva per als tests de resistències, que permeten detectar amb molta més precisió totes les resistències d’una mostra viral, però encara s’havia de definir en quins casos la presència de resistències requeria l’ús de tractaments específics. La revista The Lancet HIV publica ara un estudi liderat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, institució impulsada conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que indica que la presència de virus resistents és rellevant sempre que com a mínim un 5% del virus de la mostra presentin mutacions de resistència. Aquests resultats serviran per al tractament de les resistències del VIH a nivell mundial.

Els mètodes de detecció de resistències estan incorporant actualment la tecnologia de seqüenciació massiva, que presenta diversos avantatges. D’una banda, és capaç de seqüenciar el genoma de totes les variants d’una mostra de virus, donant un resultat molt més precís, i de l’altra pot seqüenciar múltiples mostres alhora, la qual cosa implica un elevat estalvi econòmic. Tot i així, la seva implementació es troba en entredit degut a la falta de consens sobre el llindar a partir del qual s’han de tenir en compte les resistències a l’hora de prescriure el tractament per a un pacient. “Als països de recursos baixos, es prescriuen medicaments de primera línia a totes les persones infectades sempre i quan no tinguin un virus resistent, cas en el qual reben tractaments de segona línia, més escassos i costosos”, explica Roger Paredes, investigador principal del grup de Genòmica Microbiana d’IrsiCaixa i metge de la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona. “El problema era establir un punt de tall a partir del qual era necessari fer el canvi de primera a segona línia, per no subministrar un medicament més car de manera innecessària. Volíem avaluar si una variant present en un 10%, un 5% o fins i tot un 1% podia ser determinant”, continua.

Més sensibilitat, menys especificitat

Per establir-ho, els investigadors van analitzar mostres de pacients de Kenya, Nigèria, Sud-Àfrica, Uganda i Zàmbia. Els resultats de l’estudi, realitzat en col·laboració amb l’Amsterdam Institute for Global Health and Development, indiquen que, a mesura que es redueix el llindar de detecció de variants minoritàries resistents, s’incrementa la sensibilitat, que és la capacitat d’identificar els casos en què el tractament de primera línia no serà efectiu i convé passar a un altre de segona línia. Si el llindar se situa en un mínim del 20% de virus amb mutacions de resistència, es pronostica que la primera línia no servirà a causa de les resistències en un 12% dels casos; si el llindar es redueix al 10%, en un 13%; amb un 5%, en un 15%; i amb un 1%, en un 17%.

Tot i això, l’estudi també destaca que a partir de cert llindar aquest augment de la sensibilitat suposa una reducció de l’especificitat, que fa que el test de resistències suggereixi que hi haurà més fallides de tractament de les que realment hi ha.

“Aquests resultats suggereixen que un bon punt de tall podria ser el 5%, que és el que ens permet predir millor l’èxit dels tractaments. Així podem millorar la qualitat assistencial de cada pacient fent un ús més racional dels recursos, la qual cosa ens possibilita arribar a més persones”, comenta Paredes. L’estudi, afegeix, “és una mostra de com la recerca a l’Àfrica és beneficiosa també per a la pràctica clínica que portem a terme a occident, on els pacients també es veuran beneficiats d’una precisió que els permetrà rebre el fàrmac més adequat per al seu cas particular”.

La International AIDS Society-USA ja ha tingut en compte aquests resultats en les seves recomanacions sobre el maneig de resistències a nivell mundial. Segons dades de l’OMS, hi ha països on més d’un 10% de les noves infeccions són causades per virus resistents. Si la situació no canvia, es calcula que en el període 2016-2020 les resistències del VIH podrien causar, només a l'Àfrica Subsahariana, 105.000 noves infeccions, 135.000 morts per sida i uns costos addicionals de 650 milions de dòlars en fàrmacs.