Salut mental i intestinal, estretament relacionades pel microbioma

L’intestí es comunica amb diferents òrgans del cos humà, incloent el cervell. En aquesta comunicació, els bacteris allotjats a l’intestí hi juguen un paper important, podent arribar a interferir en el nostre estat de salut mental. Aquest és, entre d’altres, un dels temes que s’abordaran a la novena edició dels The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2023, una de les jornades científiques més important a nivell mundial en el camp del microbioma, que tindrà lloc el 8 i 9 de juny al Museu de la Ciència CosmoCaixa, a Barcelona. El debat, organitzat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, compta amb el suport de Fundació “la Caixa”.

El congrés, dut a terme en el context del projecte europeu MISTRAL liderat per IrsiCaixa, està coordinat pel director d’IrsiCaixa Bonaventura Clotet, el metge emèrit de la Unitat d’Investigació del Sistema Digestiu de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron Francisco Guarner i l’investigador principal d’IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol Roger Paredes. “El simposi ens permet posar en comú les últimes dades sobre microbioma i posicionar Barcelona al centre de la recerca en aquesta àrea científica”, destaca Guarner.

El que els bacteris intestinals diuen de la teva salut física i mental

Des de fa anys, la comunitat científica estudia com els microorganismes que conformen la microbiota intestinal poden influenciar en el funcionament d’altres òrgans. En el cas del cervell, l’any 2019 es publicava el primer estudi en humans en el que es descrivia el rol del microbioma en la salut mental a nivell de població. La investigadora post-doctoral a la Universitat de Trento i primera autora de l’estudi Mireia Vallès-Colomer presentarà els resultats al congrés. “Vam veure que els bacteris que estaven relacionats amb una bona qualitat de vida, és a dir, un bon estat de salut física i mental, es caracteritzaven per ser antiinflamatoris i, per tant, contribuïen a que l’ambient intestinal fos més sà”, detalla. Concretament, el que va observar l’equip de Vallès-Colomer és una predominança, a nivell del microbioma intestinal, dels bacteris Coprococcus i Dialister en persones amb una major qualitat de vida. En canvi, la presència de Bacteroides d’enterotip 2 es va relacionar amb depressió i una salut mental de pitjor qualitat.

En la mateixa línia, la investigadora postdoctoral d’IrsiCaixa Alessandra Borgognone va presentar a la Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections (CROI) d’enguany un estudi en el que es detectaven patrons de microbioma similars entre individus amb major alteració neurocognitiva. “Vam observar que els perfils de microbioma de persones amb trastorn de l’espectre autista descrits en estudis anteriors eren similars als de les persones del nostre estudi que presentaven afeccions neurocognitives. En particular, en aquests individus hi havia una major presència de bacteris del tipus Sutterella i Desulfovibrio, anteriorment associats a alteracions cognitives”, detalla Borgognone.

Milions de compostos produïts per bacteris poden afectar la funcionalitat del cervell

Existeixen diferents vies a través de les quals aquests patrons de microorganismes poden influenciar en la salut mental. De fet, els bacteris que trobem a l’intestí no només influencien l’activitat del cervell a través del seu rol antiinflamatori, sinó que també tenen la capacitat de produir i degradar compostos, com poden ser els neurotransmissors, que alteren el funcionament cerebral. “Quan vam publicar l’article el 2019, vam datar fins a 500 genomes de bacteris capaços de produir aquests compostos neuroactius, és a dir, que tenen un efecte a nivell neuronal. Actualment, ja n’hem descrit milions”, explica Vallès-Colomer.

Què determina la composició del nostre microbioma

Els factors que determinen quins microorganismes s’allotgen a l’intestí de cada persona i, conseqüentment, influeixen en la seva salut física i mental, són molt diversos. Més enllà de la genètica, un d’aquests factors el composarien les persones amb les que compartim espai i temps. “El mes de gener vam publicar un estudi en el que demostràvem que els individus que conviuen en un mateix espai i/o estableixen contacte físic estret comparteixen més d’un 10% del microbioma intestinal i més d’un 30% del microbioma oral. Les persones desconegudes entre elles i que no han compartit cap espai, en canvi, en comparteixen un 0%”, detalla Vallès-Colomer.

“El microbioma intestinal, tot i que aparentment pugui semblar que estigui aïllat, té una estreta relació amb tots els òrgans del cos i, per tant, tot el que ens passa a l’organisme té un efecte directe en la composició dels bacteris del nostre intestí. En concret, nosaltres estem estudiant quina és la relació de la infecció pel VIH, l’Alzheimer i la condició post-COVID amb el microbioma”, explica Paredes. La comunicació entre els òrgans i el microbioma, però, és bidireccional. Tal i com especifica Clotet, “de la mateixa manera que els canvis que es donen als nostres òrgans poden influir en la composició del nostre microbioma, el patró de microorganismes allotjats al nostre intestí també pot tenir un efecte directe en la resta d’òrgans del cos”.