Les mutacions silencioses en els virus podrien donar llum a mecanismes per desenvolupar noves vacunes

• El grup de Variabilitat Genètica del VIH i del VHC publica aquets mes a la revista ‘Trends in Microbiology’ un article de revisió sobre la recerca en el camp de les mutacions silencioses, que són aquelles que en un principi semblaven no afectar a l’evolució i cicle de replicació dels virus però que treballs recents han demostrat que poden modificar dràsticament la seva biologia.
• L’article assenyala les potencials utilitats d’aquestes mutacions, com l’atenuació de virus per empar-los en vacunes o com a vectores de teràpia gènica. També poden servir com a eina per a l’exploració de la biologia dels virus, una de les línies de recerca que segueix ara el grup d’IrsiCaixa liderat per Miguel Ángel Martínez.

El grup de Variablitat Genètica del VIH i del VHC d’IrsiCaixa publica aquest mes a la revista Trends in Microbiology un article de revisió sobre la recerca en el camp de les “mutacions silencioses”, que són aquelles que en un principi es pensava que eren neutrals però que recentment han demostrat tenir un efecte sobre l’estructura dels organismes. En el seu article, el grup d’IrsiCaixa liderat per Miguel Ángel Martínez conclou que la manipulació d’aquestes mutacions podria tenir diverses utilitats, com l’atenuació de virus per ser emprats en vacunes o com a vectors de teràpia gènica, o també podrien ser utilitzades per aprofundir cap a un millor coneixement de la biologia dels virus.

Les mutacions “silencioses” o “sinònimes” es duen a terme sintetitzant químicament un genoma. La recerca en aquest camp és relativament nova en la biomedicina i de moment s’ha centrat en el camp de la virologia, degut a que el genoma dels virus és més petit i, per tant, més fàcil de manipular. En un principi es pensava que aquestes mutacions eren neutrals y no provocaven cap canvi en el conjunt de caràcters hereditaris del virus, coneguts com a fenotip, però s’ha observat que, depenent del nombre de mutacions i de la regió del genoma del virus on s’introdueixen, poden arribar a atenuar-lo o fins i tot a destruir-lo. 

Segons exposa l’article de Trends in Microbiology, els avenços en aquest camp tenen diverses aplicacions, com ara l’exploració de la biologia dels virus. Diversos estudis realitzats amb VIH han demostrat recentment que certes modificacions en la seqüència silenciosa del virus poden modificar absolutament la seva biologia i fins i tot arribar a fer-lo inviable. Això pot aplicar-se a tots els virus, anomenats “persistents”, que, tot i que arribin a controlar-se, mai no desapareixen del cos. La investigació sobre l’efecte de les mutacions sinònimes en el VIH és una de les línies de recerca que segueix ara el grup del Dr. Martínez.

Virus atenuats

Una altra possible utilitat d’aquestes mutacions serien les vacunes atenuades. Les vacunes atenuades són aquelles que contenen agents infecciosos que han estat cultivats en condicions sota les quals perden o atenuen les seves propietats patògenes, de manera que el microorganisme pot generar resposta immunitària però la seva capacitat per produir malaltia es troba atenuada. Així, quan s’injecta en una persona aquesta no emmalalteix, però el seu sistema immunitari el reconeix i genera defenses contra ell. 

La primera vacuna atenuada va ser la de la pòlio, als anys 50, i des de llavors se n’ha desenvolupat una gran varietat, como les de la grip, el chikungunya, el dengue o el virus respiratori sincitial. “Ara, l’aplicació d’aquestes mutacions sinònimes ens podria permetre elaborar vacunes atenuades molt més segures, que possibilitarien conservar tota la seva capacitat de generar anticossos però garantint que la seva aplicació no comporti  la reversió de la seva virulència”, explica el Dr. Martínez. 

Finalment, la recerca en aquest camp podria aplicar-se a la teràpia gènica, un tractament que consisteix en la introducció de gens específics en les cèl·lules d’un pacient amb l’objectiu de combatre certes malalties. La seva aplicació es va detenir durant uns anys degut a què els gens s’introduïen mitjançant vectors que solien ser esquelets vírics i podien tenir certa virulència. “Mitjançant mutacions silencioses podríem obtenir vectors molt més segurs que ens permetrien reprendre aquest tipus de tractaments”, afirma Martínez.