IrsiCaixa participa en el disseny d'una estratègia científica mundial per a la curació de la sida

• Científics, organismes de finançament implicats en la curació del VIH, organismes reguladors i representants de la societat s’uneixen per posar en marxa una estratègia científica mundial adreçada a curar la sida, Towards an HIV Cure.
• L’estratègia s’ha fet pública de manera simultània a Washington DC, París i Barcelona (a CosmoCaixa).
• La codescobridora del VIH i guanyadora d’un premi Nobel Françoise Barré-Sinoussi ha estat l’encarregada de presentar aquesta estratègia científica mundial des de Washington DC. A Barcelona, ha estat donada a conèixer per Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa, i pel professor d’investigació ICREA d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, que també ha participat en la redacció de l’informe.
• Les línies d’investigació que s’han prioritzat en aquesta estratègia es presentaran de manera detallada durant una conferència plenària que impartirà Javier Martínez-Picado el 24 de juliol en la XIX International AIDS Conference, que tindrà lloc del 22 al 27 de juliol a Washington DC i a la qual assistiran 25.000 persones. Prèviament, durant els dies 20 i 21, els líders mundials en l’àmbit del VIH/sida, tant científics com altres parts interessades, es reuniran a Washington DC per tal de debatre l’Aliança Mundial per a la Investigació de la Curació del VIH.

Avui s’ha presentat l’estratègia científica mundial Towards an HIV Cure en el marc previ a la XIX International AIDS Conference, que tindrà lloc a Washington del 22 al 27 de juliol, organitzada per la International AIDS Society (IAS), en un moment d’optimisme per part dels científics que lideren la investigació del VIH/sida i que observen una millora en les perspectives de futur per trobar la via que permeti curar la infecció pel VIH.

 

El document ha estat elaborat durant els darrers anys sota la coordinació de la IAS, que ha aplegat un grup d’experts internacionals per tal de desenvolupar un full de ruta que guiï la investigació de la curació del VIH. Publicada a Internet el 19 de juliol i l'endemà en paper a la revista Nature Reviews Immunology, l’estratègia Towards an HIV Cure identifica set àrees prioritàries d’investigació bàsica, traslacional i clínica i apunta les vies de col·laboració i les oportunitats de finançament necessàries per a la investigació en el futur. "L’estratègia és el resultat d’un esforç de col·laboració que ha culminat en el disseny d’un pla de treball que farà avançar d’una manera constructiva la investigació cap a la curació del VIH”, ha afirmat Françoise Barré-Sinoussi, codescobridora del VIH, directora de la Regulation of Retroviral Infections Unit de l’Institut Pasteur de París i presidenta electa de la IAS, que integra uns 16.000 membres de més de 196 països.

 

Barré-Sinoussi, juntament amb Steven Deeks, professor de Medicina a la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, copresideix el grup que ha desenvolupat aquesta estratègia científica mundial format per 36 científics i metges que lideren la recerca en el camp del VIH.

 

Per part de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa, dirigit per Bonaventura Clotet i impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, hi ha participat el professor d’investigació ICREA Javier Martínez-Picado. L’estratègia també ha comptat amb la participació d’organismes de finançament implicats en la curació del VIH, ens reguladors i representants de la societat. El document descriu les línies d’investigació que cal prioritzar per poder curar el VIH. “Des de fa un temps, la ciència ens indica que l’objectiu d’arribar a curar la infecció per VIH és una possibilitat realista. És el moment d’aprofitar l’oportunitat de provar i desenvolupar una estratègia de curació del VI. En cas contrari, ens podríem lamentar de no haver-ho ni provat”, ha conclòs Barré-Sinoussi en la seva intervenció durant la presentació a Washington DC.

 

La visió de l’estratègia de la IAS per a la curació del VIH és molt clara: una curació segura, assequible i que es pugui aplicar a gran escala millorarà la salut i la qualitat de vida de les persones infectades, reduirà el risc de transmissió del virus per a les no infectades i, en última instància, permetrà destinar recursos a altres necessitats.

 

“La cura de la sida és un objectiu ambiciós d’innovació al qual hem d’aspirar”, ha afirmat Michel Sibidé, director executiu d’ONUSIDA, en el llançament en Washington DC. “La cura portarà esperança a les persones que viuen amb el VIH i podria acabar amb el cicle d’estigma i discriminació”.

 

La gran inversió en investigació ha fet possible que actualment hi hagi disponibles arreu del món més de 20 medicaments per combatre el VIH. Quan s’utilitzen combinats, aquests fàrmacs milloren la salut, allarguen la vida i redueixen el risc de transmissió del virus. Les persones infectades per virus sensibles als medicaments poden controlar la infecció pel VIH de manera indefinida, sempre que tinguin accés al tractament antiretroviral, tolerin els efectes secundaris i la toxicitat dels medicaments i altres complicacions, i responguin a la teràpia.

 

Malgrat els èxits, aquestes teràpies tenen limitacions. No eradiquen el VIH i obliguen els pacients a seguir un tractament car i potencialment tòxic durant tota la vida. No restitueixen la salut del tot, ja que poden aparèixer altres patologies com ara un augment de les malalties cardiovasculars, trastorns ossis o deterioraments cognitius. A més a més, són tractaments cars i difícils d’administrar a totes les persones que els necessiten.

 

Malgrat que el cost d’administrar fàrmacs antiretrovirals als més de 34 milions de persones al món que viuen amb el VIH s’ha reduït de manera significativa i l’accés a aquests medicaments en entorns de pocs recursos cada vegada és més factible, els costos associats a la distribució dels antiretrovirals superen les possibilitats de moltes organitzacions i molts sistemes públics de salut. S’estima que el cost de finançament contra l’epidèmia l’any 2015 se situarà entre els 17 mil i 19 mil milions d’euros l’any i el 2031 entre els 15 mil i 18 mil euros l’any. El tractament antiretroviral representarà fins al 70% del cost total de la sanitat en els països més afectats. D’altra banda, es calcula que, per cada persona que comença un tractament, es produeixen dues noves infeccions, un ritme clarament insostenible.

 

Ateses aquestes limitacions, cada vegada es reconeix més que és imprescindible la recerca per trobar una cura per al VIH, pels beneficis que representaria tant per als sistemes de salut pública com per a les persones afectades. També seria una oportunitat potencial per evitar a llarg termini els costos acumulats dels tractaments antiretrovirals.

 

A més a més, probablement una curació efectiva del VIH a gran escala aconseguirà allò que persegueixen les iniciatives centrades en la prevenció: frenar la transmissió del VIH cap a les persones que no estan infectades i recuperar el sistema immunitari i la salut de les que ja ho estan.

 

L’optimisme renovat dels científics en la recerca d’una estratègia de curació del VIH es basa en un seguit d’avenços que aporten nou coneixement sobre les raons per les quals el VIH continua persistint.

 

Fa temps que els científics saben que els anomenats reservoris latents de VIH, en els quals s’amaga i persisteix el virus, són una de les principals barreres que frenen la curació. Aquest és el motiu pel qual els tractaments no eradiquen el VIH i la raó que explica que, quan s’interromp el tractament, tornin a aparèixer unes concentracions molt altres del virus a la sang. “Allò que fa poc no compreníem és per què el VIH persisteix durant la teràpia”, ha explicat Steven Deeks en la presentació de l’estratègia a Washington DC. “La nostra comprensió dels mecanismes bàsics de persistència del VIH en reservoris latents és molt més gran ara que fa una dècada. Entrem en una etapa de l’epidèmia en què podem començar a assajar fàrmacs que puguin prevenir la formació de reservoris latents o bé obliguin el virus a abandonar el seu amagatall i l’exposin a l’actuació dels medicaments actuals.”

 

Per què és possible la curació del VIH?

Diverses observacions recents han dut els científics a mostrar-se entusiastes respecte de prosseguir amb les activitats d’investigació en el terreny de la curació. Per primera vegada, existeix una “prova de concepte”, és a dir, una estratègia la viabilitat de la qual ha estat demostrada per a una cura efectiva. El cas de Timothy Brown, l’anomenat “pacient de Berlín”, que l’any 2007 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare de medul•la òssia i que actualment es considera que s’ha curat del VIH, ha demostrat que la curació és, com a mínim, possible. Aquest trasplantament de cèl·lules mare va funcionar perquè el donant formava part de l’1% de la població del nord d’Europa a qui manca la “porta d’entrada” a través de la qual el VIH entra a les cèl•lules, una proteïna que es diu CCR5. Si bé és poc realista assumir el risc i el cost d’aquest enfocament terapèutic per a la majoria de la gent, sí que ha dut els científics a pensar en l’ús de la teràpia gènica, la qual permetria modificar les cèl•lules del sistema immunitari del mateix pacient i fer-les resistents a la infecció per VIH. (8)

 
Una altra línia d’investigació fonamental se centra a estudiar com el material genètic del VIH s’integra en els cromosomes de les persones infectades. Aquest treball ha comportat una sèrie de possibles estratègies terapèutiques, algunes de les quals ja s’estan assajant en pacients voluntaris. Recentment, en una prova amb pacients VIH+, l’investigador dels Estats Units David Margolis i els seus col·legues van demostrar que els reservoris de virus latents es podrien “despertar” utilitzant un fàrmac que inhibeix un enzim que actua en la fase d’integració del material genètic, durant la formació dels reservoris. Quan els va administrar una dosi, va observar que les cèl•lules que estaven en estat latent s’activaven i va demostrar la ràpida producció del material genètic en forma de RNA imprescindible perquè es comencin a formar nous virus. Aquest tractament es podria combinar amb altres que millorin la resposta immunitària del pacient.

 

Els científics també estan pendents d’un grup poc comú de pacients infectats per VIH que aparentment s’han “curat” de la infecció de manera natural. Aquests “controladors d’elit” són seropositius, però no presenten virus en la sang. Els investigadors estan millorant la comprensió d’aquest grup de pacients.

 

A França hi ha un altre grup de pacients únic. Es van infectar pel VIH, es van començar a tractar aviat i van poder abandonar la teràpia, sense que la infecció per VIH hagi tornat a reaparèixer (el “grup Visconti”). L’estudi confirma els beneficis de començar el tractament en la fase inicial de la infecció. L’anàlisi de la resposta immunitària en aquest grup de persones aportarà un coneixement immens i molt valuós.

 

Els científics pensen que entendre aquests grups de persones que controlen la replicació del virus i els seus reservoris de manera eficient podria donar lloc a noves estratègies terapèutiques.

 

Com es pot curar el VIH?

Actualment, s’investiguen les estratègies següents:

• Teràpia gènica, que permetria modificar les cèl·lules del sistema immunitari del mateix pacient i fer-les resistents a la infecció per VIH.
• Intensificació i optimització del tractament antiretroviral, que permetria eliminar qualsevol replicació residual del virus.
• Inversió de la latència del VIH, que “despertaria” les cèl·lules en estat “latent” per poder eliminar el virus “amagat” emprant fàrmacs. 
• Teràpies immunitàries, també per “despertar” els reservoris “latents”, però mitjançant tractaments que estimulin el sistema immunitari.
• Vacunació terapèutica, que milloraria la resposta immunitària del pacient i li permetria controlar el VIH en nivells baixos.

De fet, es creu que aquestes estratègies seran més eficients si es combinen entre totes i també amb l’ús de la teràpia antiretroviral.

 

Quines són les prioritats de la investigació per curar el VIH?

L’estratègia científica global Towards an HIV Cure ha identificat i recomana 7 àrees prioritàries d’investigació que són claus de cara al futur, les quals descrivim en la taula següent:

• Determinar els mecanismes cel·lulars i virals que mantenen la persistència del VIH. Això inclou definir el paper dels mecanismes que contribueixen a establir i mantenir els reservoris latents, i determinar el rol de la replicació viral i/o de la multiplicació de cèl·lules ja infectades.
• Determinar les fonts de teixits i de cèl•lules on persisteix el VIH en persones que segueixen un tractament antiretroviral a llarg termini.
• Determinar l’origen de l’activació del sistema immunitari i de la inflamació en pacients en teràpia antiretroviral i les seves conseqüències en la persistència del VIH.
• Determinar els mecanismes del sistema immunitari i els factors cel·lulars que controlen la infecció, però que permeten la persistència viral.
• Estudiar, comparar i validar estudis que mesurin la infecció persistent.
• Desenvolupar i assajar estratègies terapèutiques o estratègies immunitàries que puguin eliminar d’una manera segura la infecció latent en persones que segueixen un tractament antiretroviral. Això inclou estratègies que persegueixin l’eliminació dels reservoris latents.
• Desenvolupar i assajar estratègies que millorin la capacitat de la resposta del pacient al control actiu de la replicació viral.

Finançament i col·laboració

La IAS i els seus col·laboradors promouran col·laboracions internacionals en activitats d’investiga·ió centrades en la curació del VIH i faran un seguiment del progrés del desenvolupament d’aquesta estratègia científica.

 

Abordar aquesta estratègia científica exigirà un volum important de recursos. The National Institutes of Health dels EUA ja ha posat en marxa recentment un programa de grans ajuts per a la investigació, en línia amb aquesta estratègia, que duu el nom de Martin Delaney Collaboratories, juntament amb altres actuacions puntuals de finançament. Aquests programes se sumen a l’important conjunt de finançament per a investigació en VIH en curs, tant bàsica com clínica, encaminada també a la curació.

 

Altres institucions públiques que tradicionalment han finançat la investigació biomèdica, com ara l’Association Nationale de Recherche sur le Sida et les Hépatites virales (ANRS), la Canadian Institutes of Health Research (CIHR) i el Medical Research Council al Regne Unit, també estan augmentant el seu compromís amb la investigació de la curació. A més a més, un seguit de grups no governamentals estan recollint i destinant una quantitat considerable de fons a la investigació d’aquesta cura.

 

Moltes de les empreses farmacèutiques que han fet grans inversions en fàrmacs antiretrovirals destinen ara alguns recursos a aquesta causa.

La quantitat de recursos que avui es dedica a la curació és significativa, però de ben segur que és insuficient. S’espera que algunes de les economies emergents entre els països més fortament afectats per l’epidèmia s’impliquin en aquest programa.

 

“La inclusió de la curació en la resposta mundial no ha de desplaçar, en cap cas, els fons destinats als tractaments, a la prevenció i als programes d’assistència mèdica. Tampoc s’han de desviar els fons de la investigació biomèdica dedicada al VIH i les seves conseqüències, incloses les línies de recerca de vacunes i altres investigacions de la prevenció”, ha demanat Barré-Sinoussi. “Tanmateix, és imprescindible que els donants, els governs i la comunitat facin viable la inversió econòmica per a la curació del VIH, i que ho facin ara mateix”.

 

El desenvolupament i el finançament d’un programa científic són necessaris, però no suficients. L’estratègia científica mundial Towards an HIV Cure ha identificat 6 passos clau que cal donar per contribuir al progrés de la investigació per a la curació:

1. L’establiment de grans col·laboracions internacionals que impliquin experts de múltiples disciplines (inclosos els que treballen en àrees diferents de la del VIH). Els ajuts del NIH Martin Delaney Collaboratories són un primer pas en aquesta direcció.
2. La investigació traslacional que involucri equips d’investigació bàsica i clínica que treballin conjuntament amb transferència de coneixements en totes dues direccions.
3. L’optimització de models animals rellevants per descobrir i assajar noves intervencions. Aquests models són importants quan els estudis no es poden dur a terme amb humans en condicions segures.
4. Fa falta orientar i recolzar els joves investigadors, ja que possiblement són la font del pensament lateral i innovador.
5. Caldrà abordar l’ampli marc regulador que regeix els assajos de nous fàrmacs (alguns amb un elevat potencial tòxic) en pacients el tractament dels quals permet controlar bé el VIH.
6. Cal un fort recolzament de la comunitat per combatre la complaença i per assegurar que els pacients i el seu entorn estiguin plenament compromesos i informats sobre els riscos i els beneficis dels estudis per trobar la cura.

 

 

AIDS 2012 - International AIDS Conference (Washington DC USA) - @aids2012  #AIDS2012 Consulta aquí la participació d'IrsiCaixa

 

* Ja està disponible al web la sessió plenària CHALLENGE AND SOLUTIONS, en què Javier Martínez-Picado va presentar l'estratègia Towards an HIV Cure a l'AIDS 2012.