HIVACAT identifica una teràpia que fa efectives vacunes que fins ara no funcionaven en pacients VIH+

• Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, han identificat una hormona que millora l’eficàcia de diverses vacunes en pacients infectats per VIH. La troballa s’ha dut a terme en el marc del programa pel desenvolupament de la vacuna de la sida HIVACAT, que es desenvolupa mitjançant un consorci públic-privat sense precedents i que és ja un referent internacional.
• L’hormona identificada és la del creixement, que permet recuperar el sistema immunitari de persones com ara els VIH+ que el tenen molt debilitat, permetent així que vacunes que no els funcionaven perquè no eren capaces d’activar el seu sistema immunitari, es tornin eficaces.
• Aquesta teràpia podria utilitzar-se com a complement a una futura vacuna de la sida i també pot ser utilitzada per millorar l’efectivitat de diverses vacunes ja existents, per a persones que tenen el sistema immunitari deprimit, ja sigui a causa de la infecció per VIH o bé degut a l’envelliment, sessions de radio o quimioteràpia o altres problemes de salut.

La revista de la Societat Britànica d’Immunologia, Immunology, publica en el seu darrer número un estudi liderat per Margarida Bofill, professora d’investigació ICREA i cap del grup de recerca en Immunoreconstitució, patogènia i vacunes de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’estudi ha comptat amb la participació de Felipe García, de l’IDIBAPS; i dels investigadors d’IrsiCaixa Lidia Ruiz, Laila Darwich, Cecilia Cabrera, Marta Massanella, Esther Canto i Julià Blanco.

L’estudi demostra per primera vegada que administrar un tractament amb hormona del creixement en pacients seropositius permet recuperar-los el sistema immunitari i millorar així l’eficàcia de determinades vacunes, que no els havien resultat efectives donat que aquestes havien d’estimular un sistema immunitari massa debilitat.

L’administració de l’hormona del creixement permet millorar la funció del timus, un òrgan limfoide situat darrere de l’estèrnum on es generen un tipus de glòbuls blancs anomenats cèl·lules T, que són els responsables d’activar diferents cèl·lules del sistema immunitari com ara les cèl·lules B, encarregades de produir els anticossos necessaris per lluitar contra les infeccions. L’estudi demostra que recuperar parcialment el timus abans d’administrar una vacuna a pacients VIH+ permet una activació del sistema immunitari que es demostra essencial perquè la vacuna pugui dur a terme amb eficàcia el seu rol d’activació del sistema immunitari per a defensar el pacient de possibles futures infeccions.

La teràpia actuaria, doncs, com a complement o adjuvant a l’acció de determinades vacunes, entre les que s’inclou la vacuna de la sida que HIVACAT està investigant, i d’altres de ja existents com ara la de l’Hepatitis A, B o la del tètanus, amb les què s’ha dut a terme l’estudi. Però a diferència dels adjuvants que s’utilitzen en d’altres vacunes, aquest caldrà administrar-lo abans de l’aplicació de la vacuna i serà aplicable no només en pacients VIH positius, sinó també en aquells que tenen el timus destruït per altres causes, com ara l’envelliment, un tractament amb quimio o radioteràpia o amb d’altres teràpies immunosupressores.

En concret, l’estudi s’ha dut a terme amb 278 pacients infectats pel VIH, dels que es van seleccionar els que presentaven respostes immunitàries deficitàries a almenys una d’aquestes tres vacunes: hepatitis A, hepatitis B o tètanus, i que seguien tenint respostes deficitàries després de dues vacunacions.

Els 20 pacients seleccionats, procedents de l’Hospital Germans Trias i Pujol i de l’Hospital Clínic, van ser repartits aleatòriament en tres grups. Els del grup A van rebre hormona del creixement i la vacuna per la qual no generaven resposta anteriorment. Els pacients del grups B van rebre només l’hormona del creixement; i els del grup C, la vacuna a la qual no presentaven resposta. El tractament se’ls va administrar tres cops a la setmana durant sis mesos i va resultar en que els pacients del grup A van ser els que més els va resultar efectiva la vacuna que se’ls havia administrat, donat que el tractament els va estimular el sistema immunitari gràcies a la recuperació parcial del seu timus.