El càncer de mama pot patir modificacions genòmiques i del micro-ambient que envolta el tumor durant l'administració de teràpies preoperatòries

Un estudi de Leticia De Mattos Arruda, investigadora principal d'IrsiCaixa, publicat a la revista npj Breast Cancer, part de la sèrie de revistes associades a Nature, determina els canvis genòmics i del micro-ambient tumoral produïts en biòpsies de 35 pacients amb càncer de mama durant el tractament amb quimioteràpia preoperatòria. El projecte, que va començar al Cancer Research UK Cambridge Institute i al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ha caracteritzat el perfil genòmic i el micro-ambient que envolta el tumor per a poder entendre com els tumors primaris de càncer de mama són remodelats durant la quimioteràpia. En concret, s'han centrat en un subtipus d'aquests càncers anomenat HER2-negatiu, ja que no té nivells alts de la proteïna HER2, i en els anomenats triples negatius, perquè no expressen ni HER2 ni cap dels receptors hormonals descrits per a classificar els tumors de mama.

Les decisions clíniques en pacients amb càncer de mama que estan en estadis inicials de la malaltia es prenen en funció de marcadors moleculars, que classifiquen els tumors de mama en diferents subtipus. Aquests marcadors es basen en característiques concretes dels tumors en el moment del diagnòstic, però és necessari tenir en compte les modificacions que sofreixen els tumors durant l'administració del tractament sistèmic, és a dir, entre el moment de la biòpsia diagnòstica i la intervenció quirúrgica. “Hi ha molt poca informació que detalli com és el tumor de les pacients durant aquest interval i per això vam voler entendre si es produeixen canvis durant la teràpia preoperatòria,” explica Leticia De Mattos Arruda, investigadora principal del grup Neoantígens i Vacunes Terapèutiques contra el Càncer (NeoVaCan) de IrsiCaixa i primera autora de l'estudi.

Per a poder estudiar possibles variacions del tumor, l'equip investigador va analitzar mostres seqüencials de 35 pacients amb càncer de mama en estadis inicials abans, durant i 12 setmanes després tractar-se amb eribulina. Aquest fàrmac, que és un quimioterapéutic aprovat com a teràpia estàndard per a la malaltia avançada, es va administrar de manera preoperatòria en un assaig clínic conduït a l'Hospital Vall d´Hebron. A partir de les mostres es van analitzar les mutacions, el perfil d'expressió gènica i l'ambient que envolta el tumor per a poder recopilar informació sobre els càncers primaris de mama HER2 negatius.

Els resultats demostren que el perfil de mutacions variava entre les pacients però que en una mateixa pacient els canvis al llarg de l'estudi eren mínims. A partir de l'anàlisi genòmica també es van predir possibles neoantígens. Aquestes petites proteïnes tenen mutacions característiques del tumor i poden tenir aplicació terapèutica, ja que permeten diferenciar les cèl·lules cancerígenes de les normals i dissenyar estratègies dirigides contra el càncer.

Durant l'estudi també es va caracteritzar l'ambient tumoral i la presència de limfòcits, cèl·lules del sistema immunitari, dins del tumor després de rebre la teràpia preoperatòria. Aquesta segona característica sol estar relacionada amb bon pronòstic de la malaltia, ja que significa que les defenses estan actuant contra les cèl·lules cancerígenes. Els resultats demostren una major infiltració de limfòcits en pacients amb el subtipus triple negatiu i es veuen incrementades la presència de proteïnes relacionades amb la infiltració immunitària i reduïdes les proteïnes relacionades amb la mort cel·lular programada en les pacients que responien bé a la teràpia. A més, la reversió de la transició epiteli-mesènquima (de l'anglès, epithelial-mesenchymal transition (EMT)), i restauració de la hipòxia tumoral després de la administració d'eribulina podria conduir a la millora de característiques immunosupresores en els tumors primaris de mama que responen bé a la teràpia. 

Tots aquests resultats suggereixen que les variacions genètiques i de l'ambient del tumor poden influenciar a la resposta contra el tractament preoperatori en estadis inicials del càncer de mama. “Els resultats han permès caracteritzar molt detalladament què està passant dins del tumor mentre s'administra la quimioteràpia pre intervenció quirúrgica”, afegeix De Mattos. “Aquestes dades seran útils per a poder prendre decisions clíniques en funció de l'estat del tumor i monitorar l'eficàcia del tractament de forma molt precisa”, conclou.