Desxifrant l’úlcera tropical

Les úlceres tropicals són lesions de la pell pròpies dels països de baixos recursos situats en regions tropicals. A les comunitats rurals més remotes, entre un 5% i un 15% de la població infantil pateix aquestes lesions, que poden ser molt doloroses i generen un estigma important. Fins ara, es coneixia que dos bacteris concrets estaven implicats en el 60% de les úlceres, però es desconeixia la causa del 40% restant. Un estudi conjunt de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa ha identificat, mitjançant l’ús de tècniques innovadores d’anàlisi del genoma bacterià, 3 altres bacteris implicats aproximadament en un 30% del total d’úlceres. Aquest coneixement permetrà en un futur desenvolupar eines de diagnòstic i tractament més acurades. L’estudi s’ha publicat a la revista Clinical Infectious Diseases.

“Estem molt a prop de comprendre l'espectre complert de bacteris relacionats amb una malaltia que afecta a milers de nens de poblats rurals i també a viatgers”, explica Oriol Mitjà, metge i investigador d’ISGlobal, que treballa a l’illa de Lihir (Papua Nueva Guinea, Oceania) per tal d’intentar erradicar aquestes lesions. Les úlceres cutànies infeccioses són un problema de salut molt estès entre la població dels països de baixos recursos de l’Àfrica i la zona del Pacífic Sud. Afecten principalment a nens i joves, i en els pitjors casos poden estendre’s i causar lesions profundes que destrueixen músculs i tendons i afecten fins i tot els ossos, causant malformacions de per vida. A més, generen un estigma molt important perquè els nens que les pateixen no poden anar a l’escola ni jugar amb altres nens, per evitar el contagi.

Des de fa 6 anys, l’equip de Mitjà treballa a Lihir per a l’erradicació del pian, una malaltia tropical que produeix úlceres cutànies causades pel bacteri Treponema pallidum pertenue. Fins ara, es coneixia que aquest bacteri, juntament amb Haemophilus ducreyi, eren els agents causants d’aproximadament un 60% de les úlceres tropicals, però es va veure que una tercera part de les persones afectades no eren portadores de cap dels dos. L’estudi conjunt entre ISGlobal i IrsiCaixa tenia com objectiu esbrinar quins altres bacteris eren els causants de les úlceres.

Gran diversitat microbiana

Per a fer l’estudi, es van analitzar 122 mostres d’úlceres infantils recollides a Lihir entre 2013 i 2014. Mitjançant l’ús de tècniques de seqüenciació massiva, es van detectar centenars d’espècies bacterianes diferents, demostrant la gran diversitat microbiana en les úlceres cutànies.

D’aquestes, el bacteri Haemophilus ducreyi era el més abundant en un 23% de les mostres, el Treponema pallidum pertenue en un 16%, el Streptococus dysgalactiae en un 12%, el Arcanobacterium haemolyticum en un 8% i el Corynebacterium diphtheriae en un 8%. “Aquestes dades confirmen la complexitat de la síndrome de l’úlcera tropical, i ens proporcionen informació rellevant per al procés d’erradicació”, explica Marc Noguera-Julián, investigador del grup de Genòmica Microbiana d’IrsiCaixa. “A més, són una prova de com les tècniques de seqüenciació massiva seran fonamentals en l’estudi de les malalties infeccioses en el segle XXI”, afegeix.

Les línies de tractament actuals a Papua Nueva Guinea estableixen que les úlceres tropicals siguin tractades amb amoxicil·lina. Aquest fàrmac és efectiu també contra les tres espècies de bacteris identificades en aquest estudi, per la qual cosa l’estudi confirma que els tractaments actuals són adients per a aquestes lesions. A més, una millor comprensió i identificació dels agents causants d’aquestes úlceres pot facilitar en un futur el desenvolupament de mètodes de diagnòstic més precisos i tractaments més efectius, millorant els esforços cap a l’eradicació d’aquesta patologia.