Un nou estudi explica per què els tractaments antiretrovirals en pacients seropositius no permeten curar la infecció definitivament
- L’estudi demostra la presència de mínimes quantitats de virus que continuen infectant noves cèl·lules en pacients seropositius, tot i els medicaments.
- Els resultats expliquen per què quan s’interrompen els tractaments sempre augmenta ràpidament el nivell de virus en sang, cosa que no permet curar la infecció definitivament.
- El descobriment és un primer pas per reorientar el disseny de noves estratègies terapèutiques per eradicar el VIH.
- Els resultats resolen una llarga controvèrsia mèdica sobre la persistència d’una mínima activitat replicativa del VIH en alguns pacients sense quantitats aparents de virus en sang, i es publiquen el 14 de març a la revista Nature Medicine.
- IrsiCaixa està portant a terme cinc estudis més per analitzar diferents formes d’intensificar la teràpia antiretroviral com a possibles estratègies per avançar cap a l’eradicació.
L’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, lidera un nou estudi, publicat el 14 de març a la revista científica nord-americana Nature Medicine, que aporta informació molt rellevant per a l’objectiu comú d’eradicar el virus de la sida. Els resultats de l’estudi indiquen que en alguns pacients infectats pel VIH, malgrat que aparentment tenen el virus controlat pel tractament antiretroviral, hi ha una petita proporció de virus que continua sent infecciós i, per tant, demostra que els fàrmacs actuals no sempre són capaços de bloquejar totalment el VIH. Aquest descobriment té serioses implicacions clíniques, ja que podria explicar per què, malgrat que els pacients continuen en teràpia durant molts anys, els fàrmacs no permeten curar la infecció de manera definitiva. Aquesta nova investigació aporta informació important per al disseny de noves estratègies terapèutiques que permetin l’eradicació total del VIH del nostre organisme.
El treball ha estat liderat per l’investigador d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, que és alhora professor d’investigació d’ICREA, en estreta col·laboració amb els investigadors Julià Blanco (IrsiCaixa/IGTP) i Bonaventura Clotet, que també és el director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. També hi han col·laborat l’Institut Suec per al Control de Malalties Infeccioses i la Universitat de Massachusetts. La investigació s’ha dut a terme en el context de l’ambiciós programa d’investigació HIVACAT, consorci català per al desenvolupament de vacunes terapèutiques i profilàctiques contra el VIH que té el suport d’Esteve, l’Obra Social ”la Caixa” i els departaments de Salut i Universitats Innovació i Empresa de la Generalitat de Catalunya, i està codirigit per IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Per dur a terme el treball, un equip d’investigadors d’IrsiCaixa va coordinar un estudi clínic en què van participar 69 pacients dels hospitals Universitari Germans Trias i Pujol, Sant Pau i Clínic de Barcelona, que seguien teràpia antiretroviral i als quals no se’ls havia detectat presència de virus en sang durant una mitjana de cinc anys. Se’ls va intensificar el tractament afegint-hi un nou medicament denominat Raltegravir, que actua bloquejant el cicle d’infecció del virus, concretament en l’etapa en la qual l’ADN viral s’integra en l’ADN de la cèl·lula infectada. Amb aquesta nova medicació, els investigadors van poder aplicar per primera vegada una sofisticada tècnica de detecció de la presència del VIH. La tècnica mesura l’ADN viral circular que es produeix quan el Raltegravir bloqueja la integració de l’ADN viral en l’ADN humà i és més sensible que la que es duia a terme de manera rutinària.
L’increment d’aquestes formes circulars en una proporció important dels pacients que van intensificar el seu tractament amb Raltegravir, però no en el grup control, posa de manifest que en els pacients es continuaven produint fenòmens d’infecció activa abans d’afegir el Raltegravir i que, una vegada afegit, aquests fenòmens d’infecció quedaven bloquejats.
A més, l’estudi també va analitzar l’estat del sistema immunitari dels pacients. Se sap que les persones amb infecció pel VIH tenen el sistema immunitari més activat que les persones sanes i que aquesta activació es redueix però no es normalitza completament amb el tractament antiretroviral. Els resultats de l’estudi van demostrar que la presència de fenòmens d’infecció activa s’associa amb una major activació del sistema immunitari i que l’addició d’un nou fàrmac redueix sensiblement aquestes alteracions. Es confirma així la hipòtesi que el virus pot mantenir uns certs nivells de replicació malgrat el tractament i que aquesta replicació pot ser bloquejada mitjançant estratègies d’intensificació de teràpia, la qual cosa és un pas cap a l’eradicació del VIH.
Sobre la teràpia antiretroviral
La teràpia antiretroviral rep el nom de teràpia antiretroviral d’alta activitat (HAART, de l’anglès highly active antiretroviral therapy) i s’ha utilitzat durant els últims quinze anys. Aquesta teràpia consisteix a combinar almenys tres fàrmacs antivirals en un mateix tractament per aconseguir d’aquesta manera minimitzar l’emergència de virus mutants resistents als medicaments. La seva eficàcia ha canviat radicalment la qualitat de vida de milers de pacients seropositius, i ha permès reduir la quantitat de virus en sang fins a nivells imperceptibles pels mètodes d’anàlisi clínicament disponibles. Aquesta disminució de virus en sang permet una millora important del sistema immunitari del pacient. Tanmateix, els tractaments actuals no curen definitivament la infecció: malgrat molts anys de tractament continuat i reeixit, interrompre la teràpia desemboca irremeiablement en una ràpida reaparició de virus en sang i en el deteriorament immunitari associat.
És possible eradicar el VIH-1?
Per posar en marxa estratègies orientades a la curació, hem d’entendre les fonts del virus que reapareix després d’aturar l’HAART. Molts equips d’investigació han descrit que aquests virus queden encriptats en certs reservoris, principalment limfòcits inactius que contenen una còpia de la genoma viral al seu ADN i que poden tornar a produir nous virus en reactivar-se si es para el tractament. Tanmateix, fins a la publicació del present article, es creia poc probable que el virus continués infectant cèl·lules activament noves en presència de l’HAART.
Implicacions clíniques
Els investigadors del VIH-1 tenen entre els seus reptes principals aconseguir l’eradicació d’un virus que ha suposat una de les pandèmies més dramàtiques dels últims trenta anys. Una de les vies per aconseguir aquest objectiu és buscar estratègies terapèutiques curatives que permetin eliminar els medicaments després d’un cert temps d’administració sense que per això reaparegui el virus en sang. Les investigacions desenvolupades pels investigadors d’IrsiCaixa, posen en evidència per primera vegada que el VIH-1 pot continuar infectant cèl·lules malgrat els medicaments.
Aquestes observacions permetran reorientar les estratègies de tractament cap a l’eradicació viral i, per tant, cap a la curació de la sida.
Article publicat a la revista científica Nature Medicine:
HIV-1 replication and immune dynamics are affected by raltegravir intensification of HAART-suppressed subjects