Un estudi subratlla la necessitat de tractar els nadons amb infecció pel VIH durant les 12 primeres setmanes de vida

• Els resultats destaquen la necessitat del diagnòstic i tractament precoç dels nadons, ja que un reservori viral petit podria ajudar, en un futur, a l’hora de realitzar possibles intervencions mèdiques orientades a la cura de la infecció pel VIH. La teràpia, però, ha de mantenir-se de forma contínua, ja que la mida del reservori augmenta tot d’una que s’abandona, encara que sigui de forma temporal.
• Tot i que a Espanya gairebé no existeixen casos de transmissió mare-fill de la infecció, el 2014 va haver al món 220.000 noves infeccions pel VIH en nens, la qual cosa suposa més de 600 infeccions per dia. El 2013, només el 42% dels nadons exposats al VIH van ser sotmesos a test de diagnòstic durant els dos primers mesos de vida.
• L’estudi és fruit de la col·laboració de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, a més de la contribució de múltiples serveis de pediatria espanyols. 

Barcelona, 28 de juliol de 2015. Un estudio realitzat en nens que van nàixer a Espanya infectats pel VIH per transmissió vertical mare-fill ha demostrat que iniciar el tractament antiretroviral (TAR) durant les 12 primeres setmanes de vida redueix 6 cops la mida dels reservoris virals, sempre que el tractament es mantingui de forma ininterrompuda. Els reservoris virals són els virus que romanen latents dins les cèl·lules i desperten quan s’interromp la teràpia, per la qual cosa reduir la seva mida seria beneficiós a l’hora d’implementar futures estratègies mèdiques orientades a la cura de la infecció pel VIH. El treball, publicat a la revista nord-americana Clinical Infectious Diseases, ha estat coordinat per investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i de l’hospital Gregorio Marañón de Madrid. En l’estudi han col·laborat múltiples serveis de pediatria coordinats a la Red Española de Investigación en Sida.

Inicialment, la potencial toxicitat dels tractaments va fer que l’administració del TAR als nens només es recomanés quan aquests començaven a mostrar símptomes de la infecció o el seu recompte de cèl·lules T CD4 (les cèl·lules diana del virus) descendia per sota d’un nivell que podia considerar-se potencialment perillós per a la seva salut. No obstant, durant els últims anys múltiples estudis han suggerit el benefici de començar el tractament de forma precoç, per la qual cosa les guies internacionals recomanen actualment iniciar la teràpia durant el primer any de vida, independentment de si el nen presenta símptomes clínics o del seu recompte de cèl·lules T CD4. L’estudi publicat a Clinical Infectious Diseases es va dissenyar per comprovar si iniciar el TAR durant les 12 primeres setmanes seria més beneficiós que esperar al període entre la setmana 12 i la 54.

El treball va incloure a 23 nens nascuts amb infecció perinatal pel VIH en diferents hospitals espanyols entre el 2004 i el 2009. Es distribuïren en dos grups: 14 que havien iniciat la teràpia durant les 12 primeres setmanes de vida, i 9 que l’havien començat entre la setmana 12 i la 54. Després de mesurar amb tècniques moleculars d’última generació la quantitat de cèl•lules que albergaven ADN viral en el seu interior, els resultats indiquen que els nens del primer grup establiren reservoris virals 6 cops més petits que els del segon grup. Tot i que encara s’està investigant la importància que poden tenir els reservoris a l’hora d’aplicar tractaments encaminats a una cura funcional de la infecció pel VIH, els científics coincideixen què la limitació de mida podria jugar un paper clau a l’hora d’aconseguir que el virus no repliqui en suspendre el tractament, la qual cosa podria definir-se com a “cura funcional”. Avui dia, i gràcies al fet que les teràpies actuals permeten igualar l’esperança de vida de les persones portadores i les no portadores del VIH, “els nens són els millors candidats per poder beneficiar-se, en un futur, de possibles intervencions mèdiques orientades a la cura”, assegura Javier Martínez-Picado, investigador ICREA i cap del grup de Retrovirologia i Estudis Clínics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. 

Noves infeccions en nens

Els resultats ressalten la importància que les proves de seropositivitat s’efectuïn de la manera més ràpida possible i d’administrar teràpia tot d’una que es diagnostiqui la infecció pel VIH en un nadó. A Espanya, gràcies a l’obligatorietat de realitzar el test de VIH a totes les embarassades i a l’administració del TAR per evitar la transmissió durant l’embaràs i el part, gairebé no hi ha casos de bebès infectats (segons dades del Registro Nacional de Casos de Sida, el 2013 va haver a Espanya 10 casos de transmissió mare-fill). No obstant, els resultats de l’estudi són especialment importants de cara a l’administració dels tractaments a l’Àfrica, Àsia o Europa de l’Est, on segueix havent naixements de nens amb VIH i on la situació econòmica pot induir a plantejar un retard del TAR mentre els petits presentin un bon estat de salut. 

Segons dades de l’informe How AIDS changed everything (Com la sida ho va canviar tot), publicat pel Programa Conjunt de les Nacions Unides per al VIH/Sida ONUSIDA durant aquest mes de juliol, el 2014 va haver 220.000 noves infeccions pel VIH en nens, 190.000 d’elles a l’Àfrica subsahariana. Això suposa més de 600 noves infeccions per dia. L’informe també destaca que, el 2013, només el 42% dels nadons exposats al VIH foren sotmesos a test de diagnòstic durant els dos primers mesos de vida. Això va suposar que la meitat dels nens nascuts amb la infecció van morir abans de fer els dos anys a causa de la falta de tractament, amb un pic de mortalitat situat entre les setmanes 6 i 8 de vida.

Interrupció del tractament

Al mateix temps, els científics també van estudiar l’efecte de la interrupció del TAR en la mida del reservori, mitjançant el seguiment de 3 nens que el van suspendre temporalment, i 9 que el mantingueren de forma constant. En ocasions, la medicació en nens pot ser interrompuda de forma temporal si el pacient presenta una càrrega viral indetectable i un bon estat de salut, per així evitar la seva possible toxicitat. Al mateix temps, i especialment quan els nens arriben a l’adolescència, pot haver una disminució en el control dels pares o un rebuig del propi pacient a seguir la teràpia. 

Els resultats demostren que, tot d’una que el TAR va ser interromput, els reservoris s’ompliren ràpidament. “Això significa que les interrupcions de tractament poden contrarestar els beneficis d’iniciar la teràpia al poc de nàixer - explica Martínez-Picado-. El VIH replica relativament ràpid en nens. I quant més ràpid replica, major és la mida del reservori. No està clar l‘origen del rebot viral, i l’ampliació dels reservoris podria ser irreversible”.