Un estudi destaca la necessitat de fàrmacs alternatius a l’Àfrica per als pacients que desenvolupen resistències

• Les persones que han desenvolupat resistències als tractaments contra el VIH poden transmetre aquestes resistències en el moment de contagiar la infecció, per la qual cosa la xifra de virus mutats a la zona s’incrementarà amb el temps. Els fàrmacs que poden bloquejar aquests virus són de fàcil accés als països d’ingressos alts, però són més difícils d’aconseguir en zones com Moçambic. Això podria conduir a un increment a curt termini de la mortalitat per sida en aquest país.  
• L’estudi posa de manifest la falta de tractaments antiretrovirals alternatius juntament amb eines de monitorització en els països en desenvolupament, que permetrien detectar el fracàs dels tractaments a temps per a poder canviar els fàrmacs i frenar la progressió de la malaltia. 

Un estudi que es publica a la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy informa de la falta de fàrmacs alternatius per als pacients amb VIH que desenvolupen resistències contra el tractament antiretroviral a Moçambic, un dels països amb major prevalença de VIH al món. Els resultats obtinguts confirmen la necessitat de realitzar un seguiment de càrrega viral en pacients amb VIH per avaluar l’efectivitat del tractament i poder realitzar els canvis necessaris per frenar la progressió de la malaltia, evitant la selecció de virus resistents al medicament que puguin estendre’s a la resta de la població i als països confrontants. L’estudi és fruit d’una col·laboració estratègica entre ISGlobal, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya- i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM). 

Segons dades d’UNAIDS, un 11% de la població de Moçambic d’entre 15 i 49 anys és portadora del VIH. L’estudi es va dur a terme en una de las regions amb major prevalença de VIH a l’Àfrica, el districte moçambiquès de Manhiça, on el 40% de la població està infectada pel virus i l’accés gratuït als antiretrovirals va començar al 2004.  Els resultats obtinguts mostren que el 24% dels pacients que estan en ART a Manhiça presenten càrregues virals elevades, la qual cosa significa que el virus continua replicant-se a pesar de rebre tractament, i d’aquests un 89% han desenvolupat resistències als fàrmacs antiretrovirals que s’utilitzen habitualment. 

“Aquestes dades són preocupants”, afirma la investigadora d’ISGlobal María Rupérez, primera autora de l’estudi. “Si el tractament que aquests pacients segueixen no funciona, seria necessari canviar a altres tractaments que són més cars i no sempre estan disponibles sobre el terreny”. A més, existeix el perill que els virus resistents es transmetin a la resta de la població, la qual cosa podria empitjorar la situació i comprometre el control de l’epidèmia del VIH a l’Àfrica. De fet, la prevalença de contagi de VIH resistent als ART s’ha incrementat recentment fins a un 5% a Sudàfrica, Kenia i Zàmbia, arribant al 15% a Uganda.

Des del 2001, la distribució a gran escala d’antiretrovirals juntament amb protocols simplificats i estandarditzats ha permès tractar a més de nou milions de persones que viuen amb el VIH a països en desenvolupament, especialment a l’Àfrica subsahariana. Aquest increment en el nombre de persones tractades és positiu, però implica certs reptes. Si no es realitza el seguiment adequat, alguns pacients, bé degut a una falta d’adherència al tractament o bé al desenvolupament de resistències, no aconsegueixen frenar la replicació del virus i mantenen càrregues virals elevades (situació denominada “fracàs virològic”), la qual cosa predisposa a una acumulació de resistències i a una ràpida progressió de la malaltia. 

Detecció de resistències

A pesar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el monitoratge virològic per a detectar el fracàs a temps per canviar la línia de tractament, la realitat és que en molts centres de salut de països en desenvolupament no es realitza tant per raons tècniques com econòmiques. A l‘àrea estudiada, el canvi de tractament es basa actualment en criteris clínics i en el recompte de cèl·lules T CD4 (les cèl·lules diana del VIH), quan allò necessari seria analitzar periòdicament la càrrega viral dels pacients per a detectar el més aviat possible un increment d’aquesta. De fet, l’estudi va revelar que la metodologia actual no havia pogut detectar el 75% dels casos de fracàs de tractament estudiats. 

La solució, apunta des d’IrsiCaixa Roger Paredes, investigador sènior de l’estudi, és, a més de facilitar l’accés a un ampli ventall de tractaments, “l’accés assequible a nous test ràpids de monitoratge viral que permetin detectar el fracàs virològic precoç y que es podrien realitzar en els mateixos centres de salut, tal i com recomana l’OMS. La distribució a gran escala de test simplificats de càrrega viral en països en desenvolupament seria un pas molt important no només per a controlar la malaltia en aquests pacients, sinó també per a evitar la transmissió de resistències a la resta de la població”. 

L’estudi Determinants of virological failure and antiretroviral drug resistance in Mozambique ha estat realitzat conjuntament per dues institucions impulsades per l’Obra Social “la Caixa”, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l’Institut de Salut Global de Barcelona ISGlobal. “Els resultats obtinguts ressalten la importància de la col·laboració entre centres d’investigació a l’hora d’afrontar reptes tan importants como el control del VIH a l’Àfrica”, assegura Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa. “És essencial continuar unint esforços entre institucions per trobar solucions en un termini de temps més reduït, la qual cosa ens permetrà salvar milions de vides”, afegeix.