Un estudi demostra que el tractament a curt termini amb un fàrmac contra l’hepatitis C disminueix la producció de VIH en les cèl·lules latentment infectades
Investigadors d’IrsiCaixa han comprovat que el tractament durant un mes amb interferó, un fàrmac prescrit contra l’hepatitis C, disminueix l’expressió del VIH i l’activació cel·lular en els limfòcits T CD4, que són les cèl·lules diana del VIH. Això podria conduir a llarg termini a una disminució del reservori viral, que són els virus que romanen latents dins de las cèl·lules i que ‘desperten’ quan el tractament antiretroviral s’interromp.
- Una de les prioritats actuals en la investigació del VIH és buscar la manera d’impactar en el reservori viral, que és el responsable que el tractament hagi de prendre’s de per vida. El treball s’emmarca dins d’una de les línies estratègiques de la recerca d’IrsiCaixa, enfocada a la curació de la infecció.
- L’estudi, realitzat juntament amb investigadors de l’Hospital Germans Trias i l’Hospital de la Vall d’Hebron, s’ha dut a terme gràcies a tecnologies moleculars punteres que permeten quantificar de forma molt precisa la mida del reservori viral.
Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han publicat a la revistaThe Journal of Infectious Diseases els resultats d’un estudi clínic pilot que demostra que l’administració durant un mes d’interferó, un fàrmac emprat contra l’hepatitis C, disminueix l’expressió del VIH i redueix l’activació cel·lular en els limfòcits CD4. Això significa que el tractament amb interferó a curt termini dificultaria la formació de noves partícules virals i la infecció de noves cèl·lules CD4, la qual cosa conduiria a llarg termini a una disminució del reservori viral. El treball s’ha realitzat juntament amb investigadors de l’Hospital Germans Trias, a Badalona, i de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona.
L’objectiu final d’aquestes investigacions és assolir el que es coneix com a curació funcional: aconseguir que el VIH no repliqui tot i que el pacient deixi de prendre el tractament antiretroviral. Per això, IrsiCaixa investiga actualment diferents estratègies d’eradicació que combinin reactivadors que despertin al virus latent amb immunoteràpies que reforcin la resposta immunitària i destrueixin les cèl·lules en les quals el virus es reactivi.
Els fàrmacs antiretrovirals actuals són capaços de contenir la replicació del VIH, però no eliminen completament el virus de l‘organisme, per la qual cosa han de prendre’s de per vida. Aquesta persistència viral es deu principalment a què el VIH s’integra en l’ADN de les cèl·lules que infecta, especialment en els limfòcits CD4, i pot romandre latent dins d’aquestes durant anys, sense que el sistema immunitari ni els fàrmacs el detectin i puguin eliminar-lo. En el moment en què el pacient interromp el tractament antiretroviral, el virus desperta i torna a infectar cèl·lules. A aquests virus latents se’ls coneix com a “reservori viral”.
Impactar en el reservori
Actualment, una línia de recerca prioritària d’IrsiCaixa es basa en intentar reactivar el reservori viral, de forma que el sistema immunitari pugui detectar quines cèl·lules estan infectades y eliminar-les. Per això, s’investiga el potencial de diferents fàrmacs per treure el virus dels seus amagatalls, com romidepsina, vorinostat, panobinostat, litio o interferó alfa. Per a l’estudi publicat a The Journal of Infectious Diseases, el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics d’IrsiCaixa es va centrar en l’interferó alfa.
Per a aquest treball, els investigadors administraren interferó durant un mes a pacients coinfectats amb el VIH i el virus de l’hepatitis C. Recentment, equips d’EEUU havien observat que l’administració d’interferó durant més de 6 mesos disminuïa la quantitat de virus latent en l’organisme de pacients en tractament antiretroviral. L’objectiu d’aquest nou estudi era comprovar si, a llarg termini, l’interferó tenia el mateix efecte en el reservori. Els resultats indicaren que la mida del reservori no disminuïa a curt termini, però sí ho feia l’expressió del VIH en les cèl·lules, que és el pas previ a la formació de noves partícules virals. Això es deu a què la presència d’interferó augmenta l’activitat de la proteïna cel·lular TRIM22, que inhibeix el cicle de replicació del VIH.
El treball es va dur a terme gràcies a la posada a punt de tecnologies moleculars punteres que permeten quantificar de forma molt precisa la mida del reservori viral. L’ús d’aquestes tecnologies és essencial quan s’estudien pacients en els quals el reservori és petit.