Un estudi coordinat des d’IrsiCaixa obre una nova línia d’investigació en sida

• El bloqueig d’una proteïna implicada en la resposta inflamatòria de les cèl·lules podria impedir que el VIH actuï

Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han descobert una nova forma d’abordar el virus de la sida que es basa en el bloqueig d’una proteïna anomenada integrina alfaV, present en la superfície de les cèl·lules. Les integrines són proteïnes implicades en l’adhesió cel·lular, una propietat relacionada amb la resposta inflamatòria, la comunicació entre cèl·lules i la migració cel·lular, entre altres funcions. La investigació s’ha publicat a l’edició digital de la revista nord-americana Blood.

Els tractaments actuals contra el VIH es basen en impedir el cicle vital del virus, és a dir, en evitar que el virus es pugui replicar a l’interior de les cèl·lules immunitàries (sobretot els limfòcits T). Aquest estudi proposa un abordatge diferent, basat en anul·lar una propietat de les cèl·lules que permet al VIH amagar-se i arribar fins als limfòcits T. L’estudi es basa en resultats experimentals in vitro.

L’estudi ratifica altres investigacions recents que relacionen les integrines amb la infecció per diversos virus, inclòs el de la sida. La seva novetat és haver demostrat experimentalment que la inhibició de la integrina alfaV en macròfags (glòbuls blancs encarregats principalment de destruir cossos estranys) bloqueja la replicació del virus de la sida sense causar efectes tòxics en la cèl·lula.

Els macròfags són cèl·lules presents en tots els teixits de l’organisme que es formen a partir dels monòcits, un tipus de glòbuls blancs que a la seva vegada s’originen a l’interior de la medul·la òssia, a partir de les cèl·lules mare de la sang. Quan els monòcits es diferencien en macròfags segreguen una quantitat d’integrines més elevada del normal, cosa que afavoreix la replicació dels virus recoberts amb càpsula, com ara el VIH. A més, el virus de la sida fa servir els macròfags com amagatall.

Propietats adhesives

Un altre dels efectes de les integrines que afavoreix la infecció està relacionat amb les propietats adhesives d’aquestes proteïnes. I és que les integrines permeten que les cèl·lules es puguin unir a altres cèl·lules o a elements del medi extern. Quan es produeix aquesta unió, la integrina desencadena un senyal que indica a la cèl·lula quin tipus d’element s’hi ha adherit i, si és necessari, desencadena una reacció inflamatòria. A més de la inflamació, aquesta capacitat d’atracció permet poder dur a terme els processos de comunicació, diferenciació i migració cel·lular, imprescindibles per a la vida. Però aquests mateixos efectes poden ser nocius, perquè estan darrere del càncer (creixement descontrolat de cèl·lules malignes), les metàstasis (disseminació de cèl·lules malignes a òrgans o teixits distants) i les malalties inflamatòries cròniques.

El porc a l’escorxador

La capacitat adhesiva de les integrines també permet atreure els limfòcits T cap als teixits on s’amaga el VIH i acaba infectant-los. El coordinador de l’estudi, José Esté, ho descriu de forma gràfica dient que les integrines condueixen “el porc cap a l’escorxador”. Precisament l’estudi suggereix una forma que podria evitar-ho.

La inhibició de les integrines és una solució terapèutica per a diverses malalties inflamatòries cròniques (malaltia de Crohn, artritis reumatoide, lupus, etc.) i alguns tipus de càncer. Ara, els investigadors intenten saber si la replicació del VIH s’atura en els pacients tractats amb inhibidors de les integrines. Per això, estan intentant localitzar malalts tractats amb inhibidors de les integrines que, a més, estiguin infectats pel virus de la sida, o bé que els permetin realitzar nous experiments cel·lulars in vitro.

Segons José Esté, l’estudi “permet abordar la infecció del VIH d’una forma diferent al que és habitual i enceta una nova línia d’investigació que podria donar lloc al desenvolupament de nous mecanismes per frenar la infecció”.

A més de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, en l’estudi hi ha col·laborat l’Institut d’Investigació Servier de França.