S’identifiquen 6 gens clau que permetran predir com evolucionarà la infecció pel virus de la sida en cada pacient

- Investigadors d'IrsiCaixa han analitzat el genoma complet de més de 60 persones infectades pel virus de la sida i han identificat 6 gens claus que permetran preveure com evolucionarà la infecció en cada pacient.

- Almenys un 8% de les noves infeccions per VIH corresponen a pacients anomenats “de progressió ràpida”, és a dir, que pateixen un deteriorament rapidíssim –en alguns casos, fins i tot fulminant- del seu sistema immunitari; fet que subratlla la necessitat de reforçar el diagnòstic precoç i la prevenció de la infecció.

- El descobriment obre també una nova via d’investigació per desenvolupar una vacuna contra la sida, ja que manipulant aquests 6 gens, relacionats amb l’activació del sistema immunitari, es podria estimular una forta resposta immunitària contra el VIH.

La revista Journal of Clinical Investigation publica en el seu darrer número un estudi en què s’ha analitzat el genoma complet de més de 60 persones infectades pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Això ha permès identificar un grup de gens implicats en la progressió ràpida de la infecció, gràcies als quals es pot preveure com evolucionarà en cada pacient. L’estudi revela que almenys 8 de cada 100 persones novament infectades pel VIH respondrien a un model de progressió ràpida; és a dir, que la infecció evoluciona molt ràpidament en el seu organisme i en menys de tres anys tenen el sistema immunitari molt deteriorat. El nombre inesperadament elevat de pacients de progressió ràpida subratlla la necessitat de reforçar el diagnòstic precoç per evitar casos fulminants de sida i de reforçar la prevenció.

Aquest estudi obre una nova línia d’investigació dins del projecte de desenvolupament de la vacuna de la sida HIVACAT, que es desenvolupa mitjançant un consorci públic-privat sense precedents i que és ja un referent internacional. Els científics apunten que, donat que aquests gens estan relacionats amb l’activació del sistema immunitari, la vacuna per al VIH es podria dissenyar de tal manera que fos capaç de manipular-los per estimular una resposta immunitària adequada.

L’estudi ha estat liderat per investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; i també ha comptat amb la col•laboració de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Banc de Sang i Teixits, així com amb d’altres institucions a nivell internacional. Segons l’investigador d’IrsiCaixa responsable de l’estudi, Javier Martínez-Picado, que és alhora professor d’investigació ICREA, “la identificació d’aquests 6 gens ha estat possible gràcies a que hem aconseguit reclutar la primera i més extensa cohort de seguiment de pacients en els què la infecció els evoluciona de forma molt ràpida, i alhora hem pogut identificar el percentatge d’aquest tipus de pacients, que és sorprenentment elevat. Conèixer aquests gens és esencial per poder preveure si el sistema immunitari dels pacients es veurà deteriorat ràpidament, i poder així recomanar tractaments amb més garanties d’èxit”.

Fins ara, els casos de progressió ràpida eren anecdòctics a la literatura científica, donada la complexitat per determinar la data de la infecció i el breu període de temps disponible per identificar aquests pacients entre el seu diagnòstic i l’inici del tractament antiretroviral.

L’estudi s’ha fet amb una cohort desenvolupada conjuntament amb l’Hospital Universitari de Lausanne, a Suïssa, a partir de l’screening de milers de pacients, dels quals se n’ha identificat més de 100 que havien desenvolupat una progressió ràpida de la infecció. Per ser inclosos en la cohort, calia que els pacients reunissin dues condicions bàsiques: que s’haguessin sotmès a la prova del VIH prèviament al contagi, per poder conèixer la data aproximada en què es van infectar –és a dir, que entre la darrera prova del VIH amb resultat negatiu i la detecció de la infecció hagués passat menys d’un any- i que en menys de tres anys tinguessin un nivell de linfòcits T4 en sang inferior a 350 per mil•límetre cúbic (que és el criteri mèdic per començar a tractar la malaltia).

En 66 d’aquest pacients, la meitat dels quals eren de Barcelona i l’altre meitat de Suïssa, se’ls van analitzar mig milió de posicions del seu ADN així com de combinacions dels gens coneguts com a HLA que, en estudis anteriors, ja havien estat associats amb el ritme de progressió de la infecció pel VIH. Els resultats van confirmar aquesta associació en els pacients amb progressió ràpida.

Alhora, es va estudiar el comportament de 25.000 gens en cèl•lules del sistema immunitari dels pacients de progressió ràpida, i es van comparar amb el comportament d’aquests mateixos gens en cèl•lules d’individus també infectats però amb una bona immunitat malgrat no rebre tractament antiretroviral, els anomenats pacients virèmics no progressors.

A més, per primera vegada en la recerca d’aquesta malaltia, es van comparar aquests resultats genètics amb models paral•lels d’infecció pel Virus de la Immunodeficiència dels Simis (VIS) en primats no-humans. Concretament, es va comparar la infecció pel VIH en progressors ràpids i pacients virèmics no-progressors amb els seus equivalents d’infecció del VIS en macacos i mangabeis, respectivament. Aquesta comparació va permetre associar el comportament de sis gens específics amb el ritme d’evolució de la malaltia.