Publicar en temps real i en obert els resultats de fàrmacs ja existents contra el coronavirus

L'emergència sanitària global causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2 ha desencadenat la necessitat de disposar de tractaments que puguin ser administrats immediatament a les persones ingressades pel virus. Per això, el consorci format per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA-CReSA), amb el suport de la farmacèutica Grifols, publicarà en obert i en temps real els resultats d'experiments in vitro contra el SARS-CoV-2 realitzats amb fàrmacs que ja existeixen actualment al mercat, i que per tant són segurs per a la seva administració en humans. Els investigadors han pres aquesta decisió per poder compartir dades que ajudin a l'hora de dissenyar assajos clínics contra el coronavirus, identificar fàrmacs que en combinació puguin ser més potents i proporcionar alternatives terapèutiques ràpidament disponibles.

De moment, els científics han confirmat l'eficàcia contra el SARS-CoV-2 de la hidroxicloroquina, un medicament contra la malària i per a certes malalties reumatològiques, i el remdesivir, un antiviral utilitzat en diversos assaigs en pacients amb COVID-19.

Els investigadors aniran publicant les dades a mesura que es vagin generant –la idea inicial és cada 2 o 3 setmanes– en un servidor preprint d'accés obert i en el web d’IrsiCaixa, de manera que tota la comunitat científica i mèdica hi tingui accés.

Compartir les dades de manera immediata

“El nostre objectiu és generar informació que permeti prendre decisions basades en evidències a l'hora de projectar assaigs clínics – explica Nuria Izquierdo-Useros, investigadora d’IrsiCaixa–. Amb els fàrmacs antivirals ja existents la seguretat dels pacients està garantida, però la seva eficàcia no està demostrada i els facultatius han d'anar una mica 'a cegues'. Per això volem proporcionar-los dades sòlides en què puguin basar les seves decisions”, continua.

“Hem pres la decisió de fer públiques les dades perquè pensem que a hores d'ara és molt important compartir la informació immediatament i no esperar el retard que comporta la publicació en revistes científiques”, especifica el Dr. Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa.

Els científics subratllen que la difusió immediata, sense que la informació sigui revisada per tercers abans de la publicació, com passa a les revistes científiques, pot ser de gran utilitat en aquest cas. “La informació genera criteri”, argumenta Júlia Vergara-Alert, investigadora de l'IRTA-CReSA. “Són dades molt preliminars, però tenir alternatives de tractament permetrà cobrir la major part de la població i solucionar potencials problemes de desproveïment d'un fàrmac. Alguns resultats poden permetre duplicar o quadruplicar les opcions terapèutiques que hi ha actualment”, afegeix.

Actuar sobre diversos cicles d’infecció

El consorci avaluarà l'eficàcia en cèl·lules infectades in vitro de medicaments administrats individualment o en combinació. “Els millors tractaments antivirals sempre combinen diferents fàrmacs que actuen sobre diferents moments del cicle d'infecció del virus, com passa per exemple amb la teràpia antirretroviral contra el VIH”, exposa Izquierdo-Useros. L'ús combinat de fàrmacs, a més, dificulta l'aparició de resistències.

Els investigadors analitzaran fàrmacs que actuïn contra el SARS-CoV-2 en una etapa primerenca, evitant l'entrada de virus a les cèl·lules, i d'altres que actuïn un cop el virus hagi penetrat dins. En el primer grup es troba la hidroxicloroquina, un fàrmac contra la malària que ja s'està utilitzant en un assaig clínic a Catalunya per prevenir la infecció en els contactes de persones diagnosticades amb COVID-19, així com en altres assajos clínics a nivell mundial. Els primers experiments confirmen la seva eficàcia in vitro contra el nou coronavirus. En el segon grup, els investigadors han confirmat l'eficàcia anti SARS-CoV-2 del remdesivir, que va ser inicialment dissenyat contra l'Ebola.

Els experiments han servit també per descartar alguns fàrmacs que havien estat proposats com a tractament i que en alguns casos formen part d'assajos clínics, com el tenofovir + emtricitabina; els inhibidors de la proteasa de VIH darunavir, fosamprenavir, nelfinavir y saquinavir; la clorpromazina, un tractament per l'esquizofrènia; i l'amantadina, un medicament contra la grip A utilitzat també contra el Parkinson. “En ciència, els resultats negatius són de gran importància, perquè permeten delimitar el camí a seguir i estalviar recursos. En aquest cas, permetrà descartar fàrmacs a l'hora de dissenyar assajos i emprar només aquells que inicialment tinguin activitat antiviral confirmada”, indica Clotet.

A més d'antivirals, la llista de fàrmacs a analitzar inclou antiparasitaris i antibiòtics. Alguns d'ells estan disponibles en forma de genèrics, de manera que el cost econòmic de la seva administració seria reduït. Cada experiment es reproduirà 3 vegades i els resultats es reportaran després de cada vegada. Els fàrmacs que mostrin una major eficàcia es testaran en models animals a l'IRTA-CReSA, que disposa d’una Unitat d’Alta Biocontenció de nivell 3 de bioseguretat.