L’OMS presenta el primer Pla d’Acció Mundial per lluitar contra les resistències del VIH als fàrmacs

A finals del 2016, s’estima que al món hi havia 36,7 milions de persones infectades pel VIH i que, d'aquestes, 19,5 milions tenien accés al tractament antiretroviral. Si es prenen correctament, els fàrmacs controlen la infecció, però si no el virus pot desenvolupar resistències als medicaments, que deixen de ser efectius. A més aquestes resistències poden ser transmeses, de manera que una persona que s'infecta per primera vegada pot fer-ho directament amb un virus resistent. L'OMS ha constatat que hi ha països d'ingressos baixos i mitjans en els quals més d’un 10% de les noves infeccions són causades per un virus resistents. Aquesta taxa és encara més elevada en persones que anteriorment han rebut fàrmacs antiretrovirals, com ara les embarassades que els prenen per prevenir la transmissió del VIH als seus fills. Si la situació no canvia, es calcula que en el període 2016-2020 les resistències del VIH podrien causar, només a l'Àfrica Subsahariana, 105.000 noves infeccions, 135.000 morts per sida i uns costos addicionals de 650 milions de dòlars en fàrmacs.

Davant d'aquesta realitat, l'OMS va iniciar fa un any i mig un procés consultiu per elaborar un Pla d'Acció Mundial sobre Resistències del VIH als Tractaments. En aquest pla, que es presentarà el diumenge 23 de juliol a París, hi han participat més de 800 persones, 350 organitzacions i 100 països. És la primera vegada que l'OMS aborda el problema de les resistències del VIH dins d'un Pla d'Acció Mundial, que tindrà una repercussió enorme perquè establirà la referència mundial a partir d'ara a l'hora d'administrar els tractaments a les persones infectades pel VIH. El Grup Directiu sobre Resistències del VIH als Medicaments de l'OMS, del qual forma part l'investigador de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa Roger Paredes, ha desenvolupat les línies estratègiques d'aquest pla.

En el seu informe Resistències del VIH als Medicaments 2017, en el qual s’analitza la situació en 11 països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina durant 2014-2016, l'OMS ha constatat que en 6 d'ells (Argentina, Guatemala, Namíbia, Nicaragua, Uganda i Zimbabwe) més del 10% de les noves infeccions són produïdes per un virus resistent als fàrmacs de primera línia més utilitzats. En 2 d'ells, Nicaragua i Uganda, la xifra supera el 15%. Aquest factor podria fer retrocedir els avenços aconseguits en els darrers anys en el control de la pandèmia. Per evitar-ho, l'OMS recomana en el seu pla que aquests països canviïn els fàrmacs que actualment es prescriuen com a primera opció terapèutica, l'efavirenz i la nevirapina, per administrar dolutegravir, pertanyent a la família d'antiretrovirals més nova i una de les més utilitzades actualment en els països amb ingressos elevats. Això ha estat possible gràcies a reduccions del preu d'aquest fàrmac, que el fan assequible per als països d'ingressos reduïts.

“No es tracta només d’un canvi cost-efectiu, sinó que salvarà vides. Si una persona s’infecta amb un virus resistent a efavirenz, aquest fàrmac no li farà efecte. Això no només serà perjudicial per a ell, sinó que a més facilitarà que desenvolupi resistències als altres fàrmacs que també ha de prendre i a més transmeti aquests virus resistents a altres persones que es veuran en la mateixa situació”, explica Paredes.

Test de resistències

En el futur també serà imprescindible abaratir els tests mitjançant els quals es determina si una persona està infectada per un virus resistent. “Es tracta d'una prova cara fins ara, però aquest Pla d'Acció Mundial afavorirà que es generi una carrera per desenvolupar mètodes més barats i accessibles”, valora Paredes. “Tot i així -recorda-, el cost més alt és el de donar un fàrmac no efectiu a un pacient, perquè a banda del drama personal, tindrà repercussions socials derivades del fet que no treballi i no formi part de la cadena productiva, suposi costos per al sistema de salut, deixi fills orfes...”.