La ‘sort’ d’heretar un virus defectuós

Quan algú s'infecta pel VIH, ho fa de per vida, però el virus no evoluciona de la mateixa manera en totes les persones. Hi ha un petit grup de pacients (menys de l'1%) en els quals la infecció no avança, encara que no prenguin tractament antiretroviral. Aquestes persones són objecte de nombrosos estudis per identificar els factors responsables d'aquesta capacitat natural per controlar el VIH. Ara, investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ​​la Universidad de La Laguna (Tenerife) i l'Instituto de Salud Carlos III (Madrid) publiquen un estudi on assenyalen per primera vegada defectes en la proteïna de l'embolcall (membrana externa) del VIH-1 que explicarien que 5 pacients amb perfils immunològics diferents hagin aconseguit controlar el virus durant més de 25 anys sense necessitat de tractament.

Les 5 persones van contraure la infecció amb virus de similars característiques mitjançant l'ús de xeringues, a principis dels 80 a Madrid. En aquest sentit, l'estudi confirmaria també que els defectes del VIH-1 s'hereten entre els virus i poden determinar l'evolució clínica d'una persona, fent que la infecció no progressi en ella.

Un virus 'ineficaç'

Els anomenats long-term non progressor (“no progressors a llarg termini”) són persones que porten més de 10 anys infectades pel VIH, no prenen tractament i mantenen un nombre elevat de CD4 -les cèl·lules a les quals ataca el VIH- sense mostrar símptomes de la infecció. Dins d'aquest grup, hi ha els “controladors d'elit”, en els quals el nivell de virus a la sang és tan reduït que és indetectable. Els factors que fan que una persona sigui “controladora” es relacionen amb la seva genètica, el seu sistema immunitari i les característiques concretes del virus amb el qual s'infecta.

A aquest últim grup pertany l'estudi publicat ara a la revista mBio. En ell, els investigadors han analitzat una cohort de 5 persones que porten més de 25 anys infectades i amb nivells de virus indetectables a la sang sense prendre fàrmacs, la qual cosa els converteix en controladors d'elit. En estudiar les variants del VIH amb les quals es van infectar, els científics han descobert defectes en la proteïna de l'embolcall dels virus, responsables que aquests presentin un mecanisme d'infecció i replicació molt ineficaç, de manera que el sistema immunitari dels pacients ha aconseguit controlar-lo sense tractament. “El VIH-1 actua modificant l'estructura de les cèl·lules per poder infectar-les. En aquest estudi hem descobert que els embolcalls dels virus que van infectar a aquestes persones tenen defectes en aquest pas clau de la infecció”, explica Agustín Valenzuela, investigador de la Unitat de Farmacologia de l'Instituto de Enfermedades Tropicales y Salud Pública de Canarias (IUETSPC ) de la Universitat de La Laguna (ULL).

Fins ara, s'havien assenyalat algunes regions del VIH-1 que poden influir en la seva capacitat de replicació, però mai no s'havien explorat en profunditat certes característiques de l'embolcall del virus. Aquest fet pot ser rellevant per avançar en el desenvolupament de vacunes contra el VIH-1 perquè, com passa en la majoria de vacunes, els anticossos que protegeixen del VIH-1 es dirigeixen contra les proteïnes externes del virus. “El proper pas seria avaluar si aquests 5 pacients van poder generar una resposta immunitària eficaç gràcies a l'embolcall defectuós i, en cas afirmatiu, estudiar com podrien usar-se aquests virus defectuosos per generar anticossos que podrien formar part de potencials vacunes preventives”, explica Julià Blanco, investigador a IrsiCaixa de l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol i responsable del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular.

Heretabilitat del patogen

L'estudi també és rellevant perquè demostra que les característiques del virus són transmeses i passen d'una persona a una altra. Aquest concepte s’anomena “heretabilitat” del VIH, que és la part de la progressió de la malaltia que ve condicionada per la genètica del virus, que és heretada pel virus de la persona infectada. Segons les conclusions de l'article, els defectes de l'embolcall del virus es van heretar entre aquests 5 pacients i van fer que persones amb característiques genètiques i immunològiques molt diferents es convertissin en controladores d'elit.

“El VIH-1 amb el qual es van infectar aquestes persones és tan ineficaç que és molt probable que ni tan sols pogués transmetre’s per via sexual. En aquest cas els pacients es van infectar perquè la transmissió per via intravenosa és molt més efectiva”, explica Concha Casado, investigadora del grup de Virologia Molecular del laboratori de Referència i Investigació de Retrovirus del Centro Nacional de Microbiología, de l'Instituto de Salud Carlos III. La conclusió que s'extreu és que “si una persona s'infecta amb un virus defectuós, recollirà les característiques d'aquest virus. Això implica que la persona no és l'únic factor que compta a l'hora de fer un controlador, sinó també el virus amb el qual s'infecta, i posa de relleu l'important paper del virus en la progressió de la malaltia”, conclou Cecilio López Galíndez, responsable del mateix grup.