La investigadora d'IrsiCaixa Maria Salgado, premiada en el congrés mundial de la International AIDS Society

La investigadora d'IrsiCaixa Maria Salgado rep avui el premi Dominique Dormont que es lliura anualment al congrés de la International AIDS Society, i que reconeix el treball dels investigadors menors de 40 anys. Dotat amb 5.000 dòlars (uns 4.400 euros), el premi va ser creat per donar suport a la investigació de joves científics que treballen amb patologies cròniques humanes, especialment en la relació entre el VIH i altres malalties cròniques. El guardó li serà lliurat a París, durant la 9a IAS Conference on HIV Science 2017 organitzada per la International AIDS Society. L'estudi premiat analitza els factors relacionats amb el trasplantament de cèl·lules mare que poden influir en una potencial cura de la infecció pel VIH.

El treball de la Dra. Salgado es basa en l'estudi de 6 pacients que formen part del projecte IciStem, un consorci internacional per investigar una cura del VIH mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare. Finançat per The Foundation for AIDS Research, amfAR (EUA), IciStem va sorgir arran del cas d'El Pacient de Berlín, Timothy Brown, una persona infectada pel VIH que l’any 2008 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare que tenien una mutació, anomenada CCR5 Delta32, que impedia que el virus infectés les cèl·lules. Després del trasplantament, el virus va començar a desaparèixer de l'organisme de Brown. Avui dia està curat del càncer i es considera l'única persona del món que s'ha curat de la infecció pel VIH.

Objectiu: eliminar el reservori

IciStem recluta pacients que pateixen un càncer hematològic i estan infectats pel VIH, per intentar esbrinar quins altres factors, a més de la mutació, van influir en la curació de Brown. Fins al moment, el consorci ha reclutat 23 pacients. El treball que la Dra. Salgado presenta a l’IAS 2017 se centra en 6 d'ells, que porten més de 2 anys de seguiment i que van rebre un trasplantament de cèl·lules mare que no tenien la mutació CCR5 Delta32. Durant aquest temps, els científics han analitzat la mesura del seu reservori viral, que són les cèl·lules que estan infectades però romanen en estat latent, de manera que el sistema immunitari per si sol no pot detectar-les i destruir-les. Actualment, se'l considera el principal obstacle en la recerca d'una cura contra el VIH.

Dels 6 individus estudiats, en 5 s'ha observat una reducció del reservori fins a nivells aparentment indetectables. “Fins que no s'aturi el tractament, no podrem assegurar que s'ha eradicat el virus perquè el VIH infecta de nou quan els fàrmacs desapareixen, però amb les tècniques actuals no hem aconseguit trobar reservori ni en sang ni en teixits”, explica Salgado. “De moment, el trasplantament de cèl·lules mare és l'única intervenció mèdica que ha aconseguit aquesta reducció -indica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA d'IrsiCaixa i responsable del grup a què pertany la Dra. Salgado-. Això ens impulsa a investigar més a fons què ha passat en aquests reservoris després de la intervenció”, afegeix.

Possibles factors per a l’eliminació del virus

Entre els factors estudiats pels científics hi ha les teràpies prèvies al trasplantament, la possible reacció del sistema immunitari del donant contra el del receptor, el grau de compatibilitat entre tots dos i el temps transcorregut des de la intervenció fins a la substitució completa de totes les cèl·lules del receptor.

IciStem està codirigit per Martínez-Picado i Annemarie Wensing, viròloga clínica de l'University Medical Center Utrecht (Països Baixos). Els investigadors insisteixen que el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment d'alt risc, amb una mortalitat d'aproximadament el 50%, de manera que només es porta a terme en situacions en què el càncer no deixa altra opció terapèutica. “La idea és investigar els factors que ajuden a eradicar el virus per després mimetitzar-los en el disseny de noves estratègies farmacològiques segures i alternatives al trasplantament”, conclou Salgado.