La falta de riquesa microbiana és un factor de risc per desenvolupar malalties cròniques

• El conjunt de bacteris que habiten cada persona podria ajudar a definir grups de risc poblacional i marcadors de pronòstic en càncer
• La pèrdua de diversitat del microbioma als països desenvolupats hauria contribuït a l’increment dels casos de diabetis, autisme o hipertensió
• La possibilitat de modificar la microbiota obre la porta a tractaments no invasius, com dietes, prebiòtics i probiòtics, i trasplantaments de microbioma
• Experts internacionals analitzen l’impacte del microbioma humà en la salut i la malaltia, convocats per B•Debate, el Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”  

La recerca en microbioma humà obre un nou paradigma en la prevenció i tractament de malalties cròniques. La falta de riquesa microbiana és un factor de risc en el desenvolupament de certes patologies com la diabetis tipus 2, el càncer i l’obesitat, segons els experts reunits avui i demà a CosmoCaixa per B•Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració de quatre institucions de recerca: la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Vall d’Hebron Instituto de Investigación (VHIR), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). 

Al nostre cos tenim 10 bacteris per cada cèl·lula humana, una població que té un pes molt rellevant en la salut i la malaltia. Aquests microorganismes fins i tot influeixen en la manifestació de malalties que fins ara es pensava que només depenien del genoma humà. “Les persones amb un microbioma més actiu metabòlicament i amb més riquesa genètica estan més sanes”, ha assenyalat Francisco Guarner, investigador del VHIR.

Des de la Segona Guerra Mundial, les societats industrialitzades han desenvolupat una sèrie de problemes de salut que abans no eren tan habituals com la diabetis tipus 2, la hipertensió i altres trastorns cardiovasculars, l’autisme, l’obesitat, el càncer de còlon, etc. La pèrdua de diversitat del microbioma humà explicaria reaccions com l’al·lèrgia o la celiaquia, que serien la resposta del nostre organisme a bacteris que rebem de l’ambient i no són habituals en el nostre cos.

“La recerca en microbioma es troba en un moment fascinant”, ha assenyalat Núria Malats, responsable del grup d’Epidemiologia Genètica i Molecular del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). L’experta en càncer de pàncrees creu que els bacteris també podrien ajudar a explicar certs mecanismes moleculars del càncer i convertir-se en la clau per entendre alguns casos d’herència familiar. “Espero que el microbioma defineixi poblacions de risc i marcadors de pronòstic en càncer”, ha conclòs.

'L'altre genoma'

En aquest sentit, Malu Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, ha destacat que la recerca biomèdica ha passat d’interessar-se només en l’ADN humà a poder analitzar “l’altre genoma” dels microorganismes que viuen al nostre cos, gràcies a l’evolució de les noves tecnologies de seqüenciació de material genètic.

En el camp de les malalties infeccioses Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ha ressaltat que l’efectivitat de la vacuna terapèutica contra el virus del VIH necessita “un bon microbioma per millorar la resposta immunitària del pacient”. L’estudi del microbioma en les persones que participin en l’assaig clínic de la vacuna a partir de 2016 serà clau per optimitzar al màxim la seva eficàcia.

La possibilitat de manipular i canviar la composició de la microbiota associada a malalties obre un nou paradigma per a nous tractaments no invasius, com dietes específiques, l’ús de prebiòtics i probiòtics, i trasplantaments de microbioma. 

Aquest B•Debate és el primer pas per convertir Catalunya en un hub internacional de recerca sobre el microbioma.