IrsiCaixa descriu els beneficis de la immunoteràpia contra el VIH en el cas d’un pacient amb melanoma

Tot i la gran eficàcia de les immunoteràpies per tractar el càncer, fa ben poc que aquestes s’han començat a aplicar a persones que tenen el VIH. IrsiCaixa ha publicat l’exitós cas d’un pacient amb melanoma metastàtic i portador del VIH que, gràcies al tractament d’immunoteràpia amb el fàrmac Pembrolizumab, ha experimentat una remissió completa del càncer i una millora de la resposta immunitària contra el virus. Així doncs, l’estudi publicat a la revista Journal of Clinical Medicine mostra beneficis de la immunoteràpia tant per combatre el càncer com per atacar el VIH.

El treball s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Investigació Germans Trias (IGTP) i el departament d’Oncologia de la Universitat de Laussane (Suïssa).

Un dels problemes per combatre el càncer és l’elevada capacitat de les cèl·lules cancerígenes per frenar el sistema immunitari i evitar ser destruïdes. La molècula PD-1 és una de les encarregades de fer aquesta funció, i per això és una diana clau en les immunoteràpies que pretenen estimular el sistema immunitari per a que ataqui el tumor. L’estudi publicat ara s’ha centrat en una persona VIH+ amb un melanoma metastàtic tractat amb Pembrolizumab, un fàrmac immunoterapèutic que bloqueja la molècula PD-1 i permet desbloquejar l’acció del sistema immunitari.

“Volíem veure si la immunoteràpia, aplicada per tractar el càncer, també ajudava a activar les defenses contra el VIH”, explica Julia García-Prado, investigadora principal del grup d’Evasió Immunitària i Vacunes d’IrsiCaixa i directora científica de l’IGTP. Amb aquest objectiu, els investigadors van avaluar el nivell de les cèl·lules T CD8+ específiques del VIH, encarregades d’atacar el virus.  “Els resultats mostren que quan apliquem immunoteràpies i traiem el fre al sistema immunitari, aquest torna a funcionar i respon millor contra el VIH”, explica Javier Martínez-Picado, professor ICREA i investigador principal del grup de Retrovirologia i Estudis Clínics d’IrsiCaixa, que ha co-dirigit l’estudi amb García Prado.

Sense canvis en el reservori

Els científics també van estudiar si hi havia canvis en el reservori viral, un dels principals reptes per curar la infecció. El reservori són cèl·lules infectades pel VIH i en estat latent, per la qual cosa no poden ser detectades i destruïdes pel sistema immunitari. Quan una persona deixa de prendre la medicació antiretroviral, aquestes cèl·lules s’activen i el virus comença a infectar de nou. En aquest punt, els resultats no mostren canvis nets en la quantitat de virus del reservori, la qual cosa podria indicar que, encara que s’hagin estimulat les cèl·lules T CD8+ per fer la seva funció immunitària, aquestes no arriben a identificar prou bé les cèl·lules T CD4+ que estan infectades. Alternativament, també podria ser resultat d’una compensació entre la proliferació de cèl·lules T CD4+ infectades i aquelles que son destruïdes per les cèl·lules T CD8+.

“Tot i així, l’estudi és un exemple clar de com tractaments desenvolupats contra certes patologies poden tenir efectes positius en altres malalties, i subratlla com la recerca sobre el sistema immunitari pot ser útil per a tots els camps de la biomedicina”, remarca García-Prado.