IrsiCaixa confirma que la immunitat cel·lular protegeix de la severitat de la COVID-19 en absència d’anticossos

Entre el 2 i el 17% de les persones que passen la COVID-19 no generen anticossos tot i haver estat infectades pel SARS-CoV-2. Per entendre com combaten el virus aquestes persones, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– ha comparat la resposta immunitària dels qui superen la COVID-19 amb l’ajuda d’anticossos amb la d’aquelles persones que passen la malaltia sense produir-ne. Gràcies a les mostres recollides a l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Institut ha demostrat que, en aquest segon context, les cèl·lules T del sistema immunitari són molt eficaces, ja que amb poques n’hi ha prou per evitar la severitat de la malaltia, i són capaces de reconèixer proteïnes tant de l’exterior com de l’interior del virus. L’article, publicat a la revista Frontiers in Immunology, identifica característiques de les cèl·lules T que ajudaran a detectar-les i a fer un seguiment de la immunitat cel·lular contra el SARS-CoV-2. Els resultats destaquen l’elevada importància d’aquest tipus d’immunitat per combatre la COVID-19 i, a més, serviran de guia per incloure-la en el disseny de futures vacunes.

Tant la immunitat cel·lular com la humoral són respostes molt específiques contra els patògens, protagonitzades per les cèl·lules T i els anticossos, respectivament. En el cas de la COVID-19, però, el més comú és avaluar la resposta immunitària del pacient en funció dels seus anticossos, i no en base a la resposta cel·lular. “Això pot generar confusió per les persones a les que no se’ls troba anticossos contra el SARS-CoV-2 tot i haver estat vacunades o haver passat la COVID-19”, explica Julia García-Prado, investigadora principal a IrsiCaixa i directora científica de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). “Gràcies a aquest estudi podem dir que aquestes persones són capaces de protegir-se de la severitat de la malaltia sense necessitat d’anticossos”, afegeix.

Alta qualitat de la resposta cel·lular

Per poder dur a terme l’estudi, s’han fet servir mostres d’un grup de pacients que ha passat la COVID-19 amb diferents graus de severitat i que, en tots els casos, la infecció ha estat confirmada per un resultat positiu de la prova PCR. Dins d’aquest grup s’ha analitzat la resposta cel·lular de 31 persones amb anticossos i 16 persones que no n’han generat, ni durant la infecció aguda ni mesos després. Al comparar-les, l’equip investigador ha observat que ambdós perfils de persones tenen una resposta cel·lular capaç de detectar les cèl·lules infectades pel SARS-CoV-2. No obstant, en absència d’anticossos, s’observa un major nombre de cèl·lules capaces de reconèixer diferents parts del virus, en concret, la proteïna de l’espícula (Spike en anglès) i la nucleocàpsida.

El cos té cèl·lules T de reserva que, quan entren en contacte amb el virus, passen per un procés de maduració que els hi permet detectar i matar les cèl·lules infectades. “En les persones sense anticossos contra el SARS-CoV-2 veiem menys quantitat de cèl·lules madures”, explica Athina Kilpeläinen, investigadora post-doctoral a IrsiCaixa i primera autora de l’article. “Sembla que aquestes persones necessitarien poques cèl·lules per combatre el virus. Podríem dir que, en aquest cas, la qualitat de la resposta immunitària passa per davant de la quantitat”, afegeix.

Aquesta resposta ràpida i eficaç permetria que el sistema immunitari recuperi ràpidament l’estat de repòs. “Si el cos es manté permanentment en estat d’alarma, el sistema immunitari pot esgotar-se i pot provocar un excés d’inflamació perjudicial pel pacient, com observem en els casos de persones hospitalitzades per COVID-19”, detalla Kilpeläinen. En aquest sentit, l’estudi apunta a que aquesta resposta cel·lular ràpida i controlada podria ser deguda a la memòria immunològica generada contra antigues infeccions causades per virus similars al SARS-CoV-2, com el del refredat comú.

Inclusió de la immunitat cel·lular en el disseny de noves teràpies contra la COVID-19

Aquest estudi evidencia el paper de la immunitat cel·lular en la protecció contra la COVID-19 i, per tant, la importància de considerar aquesta branca de la immunologia a l’hora de dissenyar vacunes i immunoteràpies. “Els  resultats són essencials per desenvolupar eines clíniques pel seguiment de la immunitat cel·lular en persones que no generen anticossos tot i haver passat la infecció o haver estat vacunades. També ens ajuden a identificar components essencials que cal considerar de cara a una segona generació de vacunes contra el SARS-CoV-2”, remarca García-Prado.

Un tret destacable de la immunitat cel·lular és que es dirigeix a qualsevol de les proteïnes del virus, incloses les que estan a l’interior del SARS-CoV-2. “Les proteïnes internes varien menys i això remarca la utilitat de la immunitat cel·lular a l’hora de controlar les noves variants del SARS-CoV-2”, conclou García-Prado.