IrsiCaixa colidera el primer trasplantament amb cèl·lules mare de cordó umbilical resistents al VIH en pacients amb malaltia hematològica greu

• Altres 11 pacients hematològics europeus portadors del VIH s’han sotmès o se sotmetran en breu a un trasplantament de cèl·lules mare. Les intervencions es realitzen en el marc del consorci internacional Epistem, liderat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i la Universitat d’Utrecht. També col·laboren en el projecte l’hematòleg encarregat del primer trasplantament d’aquest tipus, realitzat al 2009 al denominat “pacient de Berlín”, i experts de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. EpiStem està finançat per amfAR.
• Per a aquest cas, IrsiCaixa va treballar amb hematòlegs de l’Institut Català d’Oncologia i científics del Banc de Sang i Teixits.
• El trasplantament de cèl·lules mare és un procediment d’alt risc i només s’indica en pacients amb una malaltia hematològica severa. Tot i així, estudiar aquest procés permetrà conèixer el mecanisme que deté la proliferació del virus i oferir claus per a reproduir-lo en altres pacients sense necessitat de fer un trasplantament

La mutació CCR5-Delta32 és una rara alteració de la sang que afecta aproximadament a un 1% de la població europea. Se sap que les persones que tenen aquesta mutació genètica són resistents de forma natural al VIH, ja que impedeix que el virus penetri en les seves cèl·lules diana, els limfòcits T CD4. El 2009, Timothy Brown, conegut com el “Pacient de Berlín”, es va convertir en la primera persona del món en curar-se del VIH, després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare amb aquesta mutació. Avui, 20 de maig del 2015, investigadors espanyols liderats per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, publiquen avui a la revista Lancet HIV el cas d’un altre pacient, aquesta vegada de Barcelona, que el 2013 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb aquesta mutació. Des d'IrsiCaixa, el treball ha estat coordinat per l'investigador ICREA Javier Martínez-Picado i per la investigadora María Salgado.

El “Pacient de Barcelona”, un home de 37 anys, patia un limfoma agressiu i era portador del VIH. L’Institut Català d’Oncologia (ICO), en col·laboració amb investigadors d’IrsiCaixa i del Banc de Sang i Teixits (BST), el van sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb la mutació CCR5-Delta32. En aquesta ocasió les cèl·lules provenien de cordó umbilical en lloc del moll d’os d’un adult, ja que així les possibilitats de trobar un donant que fos compatible i que a més tingués la mutació genètica CCR5-Delta32 es multiplicaven per 100.

El trasplantament va aconseguir regenerar les cèl·lules del sistema immunitari, fent-les resistents al VIH. Després de la intervenció, la seva sang va ser analitzada setmanalment i es va comprovar que els reservoris del virus (virus que romanen latents dins de les cèl·lules i que desperten quan s‘interromp el tractament antiretroviral) havien baixat fins a nivells indetectables. A més, s’observà en cèl·lules extretes del pacient que aquestes no s’infectaven quan s’exposaven al VIH en el laboratori. El limfoma, però, va seguir progressant i l’home va morir als 3 mesos, per la qual cosa els investigadors no van tenir temps d’interrompre el tractament per comprovar si el virus estava completament eradicat del seu organisme.

El trasplantament de cèl·lules mare és un procediment d’alt risc, només indicat en casos de càncer hematològic agressiu, per la qual cosa no es tracta d’una estratègia de cura que es pugui generalitzar.

Altres casos a Europa

A més del “Pacient de Barcelona”, l’equip compta en l’actualitat amb altres 11 persones VIH positives candidates a un trasplantament de cèl·lules mare: 6 a Espanya, 2 a Holanda, 2 a Alemanya i 1 a Bèlgica. D’aquest, 8 ja s’han fet i falten per realitzar 3 (2 a Madrid i 1 a Gante). Els resultats definitius encara estan sent avaluats. No tots els trasplantaments tenen la mutació CCR5-Delta32, ja que no sempre s’han trobat donants que tinguin la mutació i siguin compatibles per a cada pacient. IrsiCaixa està investigant actualment com podrien modificar-se artificialment les cèl·lules mare de cada pacient per induir la mutació que les fa resistents a la infecció per VIH i poder fer un autotrasplantament, cosa que incrementaria les possibilitats d'èxit de la intervenció. 

Les intervencions es realitzen en el marc del consorci internacional EpiStem, liderat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l’University Medical Center Utrecht. Experts de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid també col·laboren en el projecte. EpiStem, codirigit per l’investigador ICREA d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, està finançat per l’amfAR Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE), un programa de la Dundació d’EEUU per a la Recerca de la Sida amfAR.

El projecte té com a objectiu comprendre millor quin és el mecanisme capaç de detenir la proliferació del virus en pacients que necessiten un trasplantament per la seva condició hematològica, per així millorar les intervencions i intentar curar a la totalitat de persones infectades pel VIH. La mutació genètica sembla ser el principal factor que determina l’èxit, però hi ha altres passos del procés clínic que també podrien contribuir.

L’equip segueix reclutant pacients amb VIH que necessitin un trasplantament hematològic per a participar en l’estudi, i fa una crida per trobar possibles candidats a formar part del projecte (el contacte es pot fer a través d’epistem@irsicaixa.es).