Skip to main content
Close
SARS-CoV-2
Teràpies

Impedir la infecció pel SARS-CoV-2 gràcies a una molècula d’origen bacterià

.

Aquesta molècula, anomenada Cianovirina-N, de manera similar als anticossos generats per les vacunes, s’uneix a la proteïna Spike del SARS-CoV-2, fet que li permet bloquejar l’entrada del virus a les cèl·lules

Amb l’administració de les primeres vacunes contra el SARS-CoV-2 a nivell global, el risc de mort de la població va disminuir notòriament, així com el transcurs greu de la COVID-19. No obstant, frenar la transmissió i capacitat d’infecció d’aquest virus és encara un objectiu per la comunitat científica. Amb aquesta finalitat en ment, un equip científic internacional liderat pel National Cancer Institute dels Estats Units, i que compta amb la participació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i la Universitat de Lleida-Agrotecnio Centre CERCA i EMBRAPA (Brasil), ha publicat un estudi a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) en el que demostren l’eficàcia d’una molècula anomenada Cianovirina-N a l’hora d’inhibir la infecció de diverses variants del SARS-CoV-2, especialment Delta i Òmicron. Per fer-ho, la molècula s’uneix a la proteïna Spike del virus i bloqueja la seva funció impedint l’entrada del virus a les cèl·lules. La Cianovirina-N és una proteïna produïda per un bacteri i ja havia revelat anteriorment la seva eficàcia a l’hora d’evitar que virus com el de l’Ebola, la grip, l’hepatitis C i el VIH entrin a les cèl·lules. “Fins ara, no existien estudis que evidenciessin que la Cianovirina-N fos també efectiva a l’hora d’evitar la infecció pel SARS-CoV-2, no només a nivell de cultius de cèl·lules al laboratori, sinó també en models animals”, explica Jordana Muñoz-Basagoiti, primera autora de l’article.

 

Evitar la infecció per diferents variants del SARS-CoV-2

L’aparició de noves variants del SARS-CoV-2, cada vegada més transmissibles i amb major capacitat per escapar de la resposta immunitària induïda per les vacunes, ha accelerat la necessitat de dissenyar estratègies complementàries que evitin la infecció causada per aquest virus. “Gràcies a aquest estudi internacional hem pogut mostrar que la Cianovirina-N seria una potencial eina envers el SARS-CoV-2”, celebra Nuria Izquierdo-Useros, investigadora principal d’IrsiCaixa. El personal investigador ha pogut demostrar aquests resultats en models animals i ha observat una reducció de la càrrega viral a nivell de les fosses nassals i els pulmons.

L’equip científic, a més, ha quantificat que aquest compost seria el doble d’efectiu bloquejant la variant Òmicron en comparació amb la variant original del SARS-CoV-2. “El fet que la part de la proteïna Spike a la que s’uneix la molècula d’estudi estigui tan conservada és un punt a favor, ja que farà que l’efectivitat de la Cianovirina-N no es vegi compromesa amb l’aparició de noves variants del virus”, justifica Izquierdo-Useros.

 

La Cianovirina-N com a estratègia complementària a les vacunes

Per dur a terme la seva funció, la Cianovirina-N s’uneix a una part de la proteïna Spike del SARS-CoV-2 diferent a la que s’uneix el principi actiu de les vacunes, els fàrmacs antivirals i les teràpies d’anticossos monoclonals. Així doncs, l’ús d’aquestes molècules no seria incompatible amb el de les estratègies terapèutiques mencionades, sinó que podria ser complementari. “La Cianovirina-N podria presentar diverses avantatges respecte les vacunes. Per un costat, el seu efecte seria més immediat ja que no caldria esperar a que el sistema immunitari generés anticossos. A més a més, per les persones que el seu sistema immunitari no respongui correctament, com és el cas de les persones amb immunodeficiències, la Cianovirina-N seria una bona opció terapèutica”, comenta Julià Blanco, investigador principal d’IrsiCaixa. “D’altra banda, sabem que la producció a gran escala d’aquest compost és viable i econòmicament assumible, fins i tot pels països de renda baixa, sobretot quan s’utilitzen sistemes de producció vegetal”, afegeix Paul Christou, investigador ICREA a la Universitat de Lleida.

El següent pas seria demostrar l’eficàcia d’aquest compost en humans a través d’assajos clínics, com ja s’ha fet amb altres molècules capaces de prevenir infeccions virals.

Not available in
This is not available in . You can go to the translated versions in these languages: