El VIH indueix canvis epigenètics i aquests no reverteixen amb el tractament
Els canvis en la metilació del genoma s’associen a diferents tipus de progressions de la infecció pel VIH.
No només els gens determinen qui som. El nostre entorn hi té molt a dir i, de fet, és capaç d’incidir en el nostre genoma. D’entre tots els canvis provocats per l’ambient, n’hi ha que generen mutacions, ja que modifiquen la seqüència del codi genètic —“l’abecedari” que utilitza l’ADN i que ens defineix tal com som—, però n’hi ha que no. Aquests últims es coneixen com a canvis epigenètics i, tot que no alteren aquest codi, afecten la forma en la que els gens s’expressen. Un dels mecanismes epigenètics es fa a través de la modificació química (metilació) de certs components de l’ADN, fent que els gens s’activin o desactivin per produir proteïnes, com un interruptor. Són aquestes variacions les que, entre d’altres, generen diferències entre les persones; diferències que poden ser clau a l’hora d’entendre algunes malalties.
Partint d’aquest plantejament i paral·lelament a un altre projecte d’IrsiCaixa, el grup de recerca liderat per l’investigador ICREA a IrsiCaixa Javier Martínez-Picado ha publicat recentment a la revista Clinical Infectious Diseases un estudi que confirma que determinats canvis epigenètics —concretament, la metilació de certes regions del genoma— poden influir en la progressió de la infecció pel VIH, en absència de tractament. Aquesta metilació estaria alterant l’expressió d’alguns gens relacionats amb la resposta immune. “No només hem comprovat que el virus pot modificar la metilació del genoma de l’individu sinó que, quan comparem les persones abans i després de prendre el tractament antiretroviral, veiem que el tractament no reverteix aquests canvis”, afirma Martínez-Picado.
L’equip ha analitzat i comparat el perfil de metilació de les cèl·lules que ataca el VIH, unes cèl·lules del sistema immunitari anomenades limfòcits T CD4+, d’un total de 85 persones. Entre elles hi havia persones amb VIH, controladors d’elit —persones amb VIH capaces de mantenir una càrrega viral indetectable a la sang en absència de tractament— i individus VIH negatius. Així, han pogut observar que hi ha diferències en els perfils de metilació de l’ADN d’aquests grups d’individus, que estan en diferents fases de la infecció i presenten controls molt diferents del virus.
D’aquesta manera, l’estudi confirma que la metilació del genoma varia segons l’estat i la progressió de la infecció pel VIH i que, per tant, aquestes variacions poden influir en el control de la infecció en absència de tractament.
