El nostre microbioma regula l’eficàcia dels fàrmacs

En el nostre cos hi viuen uns 100 bilions de bacteris que són essencials per a la nostra salut. Aquests microorganismes juguen un paper fonamental en molts processos del nostre cos, com ara la digestió o l’educació del nostre sistema immunitari. Per contra, una disfunció en la nostra microbiota pot contribuir a l’aparició de malalties com l’obesitat, la diabetis, les al·lèrgies, certs tipus de càncer i fins i tot problemes de salut mental.

Per tercer any consecutiu, investigadors internacionals d’alt nivell i de disciplines molt diverses es reuneixen els 29 i 30 de juny a CosmoCaixa convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Aquest debat s’organitza amb l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, que compta amb la col·laboració del Vall d’Hebron Institut de Recerca, el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, la Universitat de Vic i l’Hospital Germans Trias i Pujol.

L’objectiu és desxifrar el gran potencial científic i terapèutic del microbioma en pràcticament totes les disciplines de la medicina actual. La recerca en aquest camp és molt àmplia i una de les més transversals. Hi ha línies d’investigació que estudien l’impacte dels bacteris en l’envelliment, les malalties neurodegeneratives, el càncer, les malalties infeccioses o les malalties de l’aparell digestiu. Un dels àmbits que més ha centrat la recerca en microbioma és el del virus del VIH.

La convivència entre bacteris i fàrmacs

Més de 36 milions de persones estaven infectades pel virus del VIH l’any 2015, i d’aquests la majoria –més de 25 milions– viuen a l’Àfrica, on més de la meitat de la població que té el virus no té accés a tractaments antiretrovirals i moren a causa de la sida. A més, fa dos anys gairebé la meitat de les noves infeccions anuals també es van registrar en aquest continent. Segons les darreres dades de les Nacions Unides, al món el perfil majoritari de persona amb el virus és el d’una dona, jove, d’ascendència africana i fidel al seu marit. Davant d’aquesta realitat, les dones no tenen prou força per exigir l’ús del preservatiu. Cal doncs l’apoderament de la dona i la recerca d’altres mètodes que actuïn com a barrera del virus, qüestions que esdevenen claus per canviar la situació.

Una estratègia terapèutica eficaç és, per exemple, l’ús d’un gel amb microbicides que s’aplica a la zona vaginal abans de l’acte sexual per prevenir la infecció pel virus del VIH. Fins ara, els microbicides que s’havien provat intentaven eliminar el virus mitjançant processos químics poc efectius i massa tòxics, que entre d’altres efectes secundaris provocaven la irritació de la mucosa vaginal. En canvi, ara s’han desenvolupat gels amb fàrmacs antiretrovirals que estan mostrant millors resultats.

Nichole Klatt, investigadora de la Universitat de Washington, ha publicat a la revista Science anàlisis de l’eficàcia d’un nou microbicida basat en el fàrmac tenofovir, que en breu serà d’ús genèric, per prevenir la infecció pel virus del VIH. Els resultats mostren com el tipus de bacteris vaginals influeixen en la resposta del fàrmac. Entre les dones amb el bacteri vaginal Lactobacillus el microbicida ha mostrat una eficàcia del 61%. En canvi, en les noies amb altres tipus de bacteris vaginals la medicació només ha funcionat en un 18% dels casos. Un d’aquests és la Gardnerella, que  absorbeix el tenofovir i redueix l’eficàcia del microbicida.
 

Metabolització dels sucres

Però no només els bacteris incideixen en la medicació que prenem i varien la resposta de la teràpia. A la inversa, els medicaments també influeixen en la nostra arquitectura microbiana. Per exemple, José Manuel Fernández Real, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, ha publicat a la revista Nature Medicine que la metformina, el fàrmac més habitual entre les persones amb diabetis tipus 2, actua alterant la composició de la microbiota intestinal, fent que aquesta metabolitzi millor els sucres.