Alguns tests d’antígens són 10 vegades menys sensibles davant determinades variants del SARS-CoV-2, però efectius amb òmicron

Els tests ràpids d’antígens, dissenyats per detectar la variant original del SARS-CoV-2, han sigut una eina essencial durant la pandèmia de la COVID-19. Amb l’aparició de noves variants, l’equip de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– ha vist la necessitat d’estudiar si aquestes poden comprometre la capacitat de detecció dels tests. Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Microbiology, demostren que, en condicions favorables, un dels quatre tests estudiats perd sensibilitat contra la variant alfa. En condicions extremes, en canvi, tots els tests passen a ser 10 vegades menys sensibles a la variant alfa i, dos ells, a delta. Pel que fa a òmicron i beta, la capacitat de detecció dels tests estudiats no es veu alterada en cap condició. L’estudi, que compta amb la participació de NESAPOR EUROPA i el Servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias, posa en evidència la importància d’anar validant la sensibilitat dels tests d’antígens a mesura que van apareixent noves variants del SARS-CoV-2.

Els tests d’antígens funcionen gràcies a uns anticossos que, quan detecten una proteïna del SARS-CoV-2 anomenada nucleocàpsida, marquen una banda vermella que acompanya la banda control, confirmant, amb aquesta segona marca, la infecció. La nucleocàpsida es troba dins del SARS-CoV-2 i per poder detectar-la cal trencar el virus. És per aquest motiu que les instruccions dels tests d’antígens obliguen a barrejar l’hisop que ens posem al nas amb un líquid, que és l’encarregat de trencar el virus i alliberar la nucleocàpsida per tal que estigui exposada al test. Durant l’estudi s’ha avaluat la capacitat de quatre marques diferents de tests d’antígens –Roche, Nesapor, Siemens i Abbott– per detectar les variants alfa, beta, delta i òmicron, que han estat considerades preocupants en diferents moments de la pandèmia de la COVID-19. “Aquestes variants contenen mutacions a la nucleocàpsida i per això les hem estudiat al laboratori. Per fer-ho, hem utilitzat virus aïllats a partir de pacients”, comenta Dàlia Raïch-Regué, primera autora de l’estudi juntament amb Jordana Muñoz-Basagoiti, ambdues investigadores d’IrsiCaixa.

Alfa és la variant que es detecta pitjor i òmicron i beta les que millor

Els resultats de l’estudi demostren que, en condicions favorables en les que els tests contenen suficient líquid per trencar bé els virus i, per tant, la nucleocàpsida queda ben exposada, totes les variants es poden detectar bé pels quatre tests estudiats a excepció d’alfa, que no es detecta en un dels tests.  Quan es realitza un test d’antígens hi ha diverses variables que poden fer que la nucleocàpsida no es detecti fàcilment, com per exemple un excés de moc en la mostra. “Hem volgut assajar quins serien els resultats en aquestes condicions extremes i hem vist que tots els tests son 10 vegades menys sensibles a la variant alfa”, detalla Muñoz-Basagoiti. A més, en aquestes condicions, la variant delta es detecta pitjor en dos dels quatre tests estudiats. Aquests resultats contrasten amb els de les variants òmicron i beta, que se segueixen detectant correctament per tots els tests, tant en les condicions favorables com en les extremes. Òmicron és una de les últimes variants de preocupació i, per tant, aquests resultats són positius ja que indiquen que la detecció d’aquesta variant no es veu compromesa pels tests d’antígens.

La lliçó: cal fer un seguiment de la sensibilitat dels tests a les noves variants

Tot i que els tests d’antígens funcionen bé i el seu ús continua essent primordial pel control de la pandèmia, aquest estudi demostra que la seva eficàcia es pot veure afectada per l’aparició de noves variants i, per aquest motiu, és clau fer-ne el seguiment. Per poder fer-lo, però, cal conèixer exactament quines regions de la nucleocàpsida detecta cada test d’antígens i controlar les mutacions que incorporen les noves variants per predir si aquestes afecten a les regions detectades pel test. “Quan es van començar a desenvolupar els tests d’antígens,  conèixer quina era la regió exacta del virus que reconeixen els tests no era essencial. L’important era que fossin fiables a l’hora de diagnosticar casos positius i negatius. No obstant, amb l’aparició de noves variants, aquesta fiabilitat es pot veure compromesa, i és per això que hem de dedicar esforços a tenir identificades aquestes regions. Només així podrem fer un seguiment ràpid i eficaç de l’efectivitat dels tests d’antígens que hi ha actualment al mercat”, remarca Nuria Izquierdo-Useros, investigadora d’IrsiCaixa.

La utilitat dels tests ràpids recau en la capacitat de detecció dels individus infectats des del moment en el que poden contagiar per tal de poder aïllar-los i aturar la cadena de transmissió.  “Malgrat la relaxació de mesures anti-COVID-19, és important continuar fent aquest seguiment.  Si no ho fem ens arrisquem a desconèixer que la sensibilitat dels tests a les noves variants sigui molt baixa, tal com passa amb alfa, i que no puguem detectar correctament les persones infectades en les etapes inicials”, conclou Julià Blanco, investigador IGTP d’IrsiCaixa. El personal investigador apunta que, per evitar que això passi cal fer un control i, a més, dissenyar tests específicament dirigits a les parts més constants i que muten menys de la nucleocàpsida.