3 anys de COVID-19: de la recerca d’emergència a una àrea d’estudi consolidada

Amb 120 morts i més de 4000 persones infectades, el març de 2020, Espanya –el segon país d’Europa, després d’Itàlia, amb més casos notificats en aquell moment– declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel nou coronavirus SARS-CoV-2. Per fer front a aquesta devastadora pandèmia, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación (BSC), amb el suport de Grifols, van fusionar les seves àrees d’expertesa –salut humana, salut animal i supercomputació, respectivament– i van crear el consorci CBIG, el qual va permetre endegar projectes de recerca conjunts per trobar solucions a la COVID-19.

Tres anys després, i amb moltes més eines disponibles per fer front a la COVID-19, les xifres de la pandèmia comencen a millorar i, el que en el seu moment era recerca d’emergència, passa a ser una línia de recerca consolidada. “Gràcies a tot el coneixement generat en temps rècord, i al que s’està generant encara actualment, l’estat de la pandèmia de la COVID-19 comença a ser esperançador i la comunitat científica intueix el principi de la fi”, anhela Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa.

Investigar en pandèmia: fer recerca en viu i en directe

L’emergència sanitària va comportar la necessitat de generar coneixement i produir eines de diagnòstic, prevenció i tractament amb urgència. Des de la seva creació, l’equip ha demostrat l’efectivitat de determinats fàrmacs antivirals contra el SARS-CoV-2, com la plitidepsina o les ciclodextrines, però també n’ha descartat d’altres, com la hidroxicloroquina. Pel que fa a la detecció del virus, l’equip ha validat l’eficàcia dels tests d’antígens i com aquesta es veia modificada en funció de les mutacions que adquiria el SARS-CoV-2. “Tota la recerca que dúiem a terme en aquell moment tenia un efecte immediat en la manera de tractar la malaltia. Tant els resultats positius com els negatius eren claus per atendre de la millor manera al conjunt de pacients, i per frenar la transmissió. Per això es publicaven en obert. D’aquesta manera evitàvem el retard que comporta publicar en revistes científiques”, recorda Julià Blanco, investigador IGTP a IrsiCaixa. “Aquest, però, no és el ritme habitual de la ciència, que sol requerir de terminis més llargs i que no concentra tota la recerca global en un sol objectiu”, afegeix.

Al mateix temps, el consorci dissenyava un nou prototip de vacuna. “Hem analitzat les possibles estructures moleculars de la proteïna Spike i el seu receptor per identificar molècules candidates a vacunes”, explica Víctor Guallar, cap del grup de modelització electrònica i atòmica de proteïnes del BSC. Gràcies a aquests estudis s’han detectat diferents prototips de vacuna, que han resultat ser eficaços en models animals. “Per crear la vacuna hem utilitzat proteïnes recombinants centrades en l’estructura de l’espícula (Spike), que és la diana dels anticossos neutralitzants. Hem vist que aquest prototip podria ser capaç d’evitar el desenvolupament de la malaltia”, detalla Jorge Carrillo, investigador d’IrsiCaixa. L’equip també va fer, i segueix fent, un seguiment exhaustiu dels anticossos neutralitzants de la població, una dada que informa del nivell de protecció que tenen les persones contra la COVID-19.

Un altre punt clau durant la pandèmia ha sigut entendre quins animals son susceptibles a la infecció pel SARS-CoV-2. “Sabem que els gats, els gossos, les fures i els lleons, entre altres, es poden infectar de manera natural pel SARS-CoV-2”, detalla en Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Tenir aquest coneixement és important per saber quins podrien ser els potencials reservoris del virus”, afegeix Júlia Vergara-Alert, investigadora de l’IRTA-CReSA.

Alhora que es feien les investigacions científiques, l’equip havia de superar reptes logístics. “Per treballar amb virus que es transmeten per via respiratòria calen unes mesures de seguretat molt estrictes i vam haver d’habilitar els laboratoris que ja teníem i crear-ne de nous per poder iniciar els estudis ràpidament”, explica Blanco, que agraeix la complicitat amb el Centre de Bioimatge i Medicina Comparativa CMCiB-IGTP. Un cop habilitats, aquests laboratoris van permetre, i segueixen permetent, la realització d’altres projectes d’investigació amb diferents patògens, alguns d’ells emergents.

On som i cap a on anem

Cada dia es comptabilitzen al món al voltant de 145.000 infeccions pel SARS-CoV-2 i 960 morts per COVID-19, unes xifres que, durant l’últim mes, han disminuït un 69 i 89%, respectivament. Aquest descens ha sigut, en gran part, gràcies a les vacunes, les aliades per excel·lència de la pandèmia a l’hora d’aturar la progressió de la severitat de la COVID-19. A diferència del que passa amb el VIH, pel qual disposem de tractaments però no de vacunes, contra el SARS-CoV-2 sí que s’han desenvolupat vacunes, però encara s’està treballant per trobar fàrmacs efectius a l’hora d’eliminar el virus de l’organisme. “A part d’identificar quins fàrmacs podrien ser útils contra el SARS-CoV-2, també és important desxifrar el mecanisme d’acció subjacent, ja que això ens permetria esbrinar quins tractaments poden ser efectius pel SARS-CoV-2 i, alhora, entendre quins funcionarien contra altres virus. Conèixer al detall com funcionen els fàrmacs ajudaria a tenir una bateria de possibles compostos preparada pel seu ús davant futures pandèmies”, explica Nuria Izquierdo-Useros, investigadora principal d’IrsiCaixa.

Els salts zoonòtics s’han descrit al llarg de la història de la humanitat, i segueixen succeint a dia d’avui. “Cal acumular coneixement per poder estar preparats per les actuals amenaces, però també per les que puguin emergir. Fusionar els camps de recerca dels tres centres que formem el consorci CBIG ens permet treballar sota la perspectiva d’Una Sola Salut, que consisteix en entendre la salut com el conjunt de la salut humana, animal i ambiental”, remarca Clotet. “Aquesta manera de treballar és imperativa per poder fer front i avançar-nos a futures pandèmies”, conclou.