Variabilitat Genètica i Fenotípica del VIH i el VHC

En les darreres dues dècades, el grup ha estat estudiant com la variabilitat genètica del VIH-1 i del VHC ha influït en la patogènesi viral, la immunogenicitat i la resposta a la teràpia antiviral. Recentment, ha explorat com les mutacions sinònimes dels codons afecten l'expressió de la proteïna del VIH-1 i la capacitat de replicació del virus. Els biaixos de codons o parells de codons i les freqüències de dinucleòtids de l'ARN del VIH-1 (per exemple, CpG/UpA) afecten a la resposta innata de l'hoste, la latència del virus i la patogènesi. En relació amb la seva recerca en VHC, l'equip està quantificant els nivells de microARNs (miARNs) circulants en plasma com a biomarcadors de la progressió de la malaltia hepàtica en pacients infectats pel VIH-1 i/o el VHC. Es preveu que els miARNs regulen més de la meitat del transcriptoma humà. La manca de biomarcadors disponibles per diagnosticar i predir les diferents etapes de la malaltia hepàtica (per exemple, NAFLD i NASH) és actualment un dels principals reptes als que s'enfronten els clínics. Finalment, el grup ha plantejat la hipòtesi que els miRNA circulants poden ser biomarcadors de la infecció per SARS-CoV-2 i de la posterior manifestació i progressió de la COVID-19.