La 'bomba' de la comunicació científica

Més notícies Blog 365
03/11/2016

La 'bomba' de la comunicació científica

L’aspiració màxima de qualsevol persona que treballa en un centre de recerca és trobar “allò” que estava buscant. Una fórmula, una partícula, un nou mecanisme d'acció d'un fàrmac, una possible vacuna... En el cas de la recerca biomèdica, la il·lusió per aconseguir-ho és encara major, si cap, perquè el resultat de la descoberta pot tenir una conseqüència directa sobre la salut de les persones.

A tots ens agrada sentir que s'avança cap a un món amb menys malalties o millors tractaments. No és d’estranyar, llavors, que de tant en tant surtin notícies com aquesta que va difondre el dominical anglès Sunday Times fa unes setmanes. “Un home britànic i portador del VIH és l’esperança de ser la primera persona al món en curar-se de la malaltia utilitzant una teràpia pionera dissenyada per a eradicar el virus”, començava l’escrit.

L’article partia d’un error de base, ja que fa uns anys ja es va descriure el primer cas al món d'una persona curada de la infecció pel VIH, després d'un llarg i complex transplantament de moll de l’ós: Timothy Brown, més conegut com el Pacient de Berlin. Però a banda d’això, en menys de 24 hores Google Alerts vessava titulars com “Cura definitiva contra el sida anunciada en Londres” o “Así funciona el tratamiento que curó a un hombre de sida”... seguits d'un bombardeig d’e-mails i preguntes esperançades a la consulta dels metges. Sarah Fidler, una de les investigadores de l’estudi anglès al qual la notícia feia referència, es va veure obligada a desmentir-la públicament en aquest post. Segons Fidler, qualsevol titular sobre l’estudi era “prematur” perquè l’assaig encara està en marxa i tots els participants –inclòs l’home protagonista de la notícia- romanen amb teràpia antiretroviral al llarg de tot l'estudi.

No podem afirmar que una persona està “curada” del VIH si continua prenent tractament. Seria com dir-li a un diabètic que està curat després d'injectar-se la dosis matinal d'insulina. Malauradament, l’única prova real que una persona pot haver eliminat el virus del seu cos o és capaç de controlar-ho passa per l'aturada del tractament i l’observació durant períodes llargs de temps. De fet, a dia d'avui, els científics intenten ser curosos i prudents a l’hora de parlar de “curació” o “eradicació” de la sida; i expliquen el cas del Pacient de Berlin com un cas de “cura funcional” o de remissió del VIH sense saber què pot passar en un futur. Diferents exemples de situacions molt prometedores ens han ensenyat que, malauradament, el VIH sap realment com amagar-se i reaparèixer quan menys ens ho esperem (veure els casos del “Mississippi baby” o dels “Boston patients”). 

 

La combinació correcta

La comunicació avui dia és una bomba plena de cables molt fàcils de connectar i que gairebé sempre fan explosió. En aquest cas, els resultats de seguiment d'un assaig clínic prometedor, segurament comentats en petit comitè, van arribar a un periodista que va voler donar la bona nova. Internet i la lliure interpretació de cada un van fer la resta.

La comunicació científica en assumptes tan delicats que impliquen la salut dels pacients, els sentiments dels familiars i la credibilitats dels metges, investigadors i, fins i tot, dels propis mitjans, hauria de tractar-se amb el mateix rigor amb què volem que es realitzi la recerca al laboratori: de manera minuciosa i exacta, amb molta reflexió prèvia i posterior. I a l'igual que al laboratori, no és una tasca senzilla.

Apropar la ciència i els científics a la societat és una feina d’equip. Els investigadors han de ser molt prudents a l’hora d’anunciar resultats, aprendre a comunicar de forma entenedora i reflexionar amb el periodista sobre el titular, aquells pocs i perillosos caràcters... Els departaments de Comunicació, alhora, han de saber asserenar, trobar el titular sense esmicolar la base de realitat. Els mitjans tenen el deure d’analitzar, preguntar, posar-se en la pell dels receptors de les notícies i, si preval el copy-paste, fer-ho amb cura. I els lectors haurien de llegir des de la distància i amb una certa dosi d’escepticisme i esperit crític. Aixecar la cella i buscar la font de la notícia -a poder ser, el comunicat de premsa original o publicació científica- és un bon exercici per a qualsevol persona que es trobi amb la propera cura del càncer, la diabetis, l’obesitat o la sida. Potser així trobarem la combinació de cables correcta per a una bona comunicació científica.

 

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Obra Social - Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

Amb la col·laboració de: