Un nou estudi identifica com el VIH s’escapa del sistema immune i muta de manera diferent segons la genètica predominant en cada zona del planeta

Més notícies Notícies
15/01/2010

Un nou estudi identifica com el VIH s’escapa del sistema immune i muta de manera diferent segons la genètica predominant en cada zona del planeta

· Una de les principals dificultats a l’hora de desenvolupar vacunes contra el VIH és superar la immensa variabilitat del virus circulant a les diferents regions del món.
· El nou estudi identifica com el VIH s’escapa del sistema immune de manera diferent segons la genètica predominant en cada zona del planeta.
· Les diferències genètiques dels diferents grups de població possiblement condicionaran que es necessitessin desenvolupar diferents vacunes adaptades per a cada regió.

Un grup internacional de més de 40 investigadors han posat en comú dades de més de 2800 individus infectats pel VIH provinents de 9 cohorts de 5 continents diferents per tal d’estudiar els principals factors responsables de la immensa diversitat del VIH al món, un dels principals obstacles a l’hora de dissenyar una vacuna pel VIH que pugui ser efectiva a les diferents regions del planeta. Les raons responsables de tan gran diversitat viral no han estat clares fins el moment, malgrat tenen implicacions importants per al disseny de la vacuna.

En el present treball s’ha aconseguit demostrar que les múltiples variants del VIH que existeixen i es van produint de forma contínua arreu del planeta depenen en gran mesura dels perfils genètics que predominen en la població de cada zona . L’estudi, que serà publicat anticipadament a la versió online de Nature el proper 25 de febrer a les 19h, ha estat coordinat per Philip Goulder de la Universitat d’Oxford i ha estat desenvolupat amb la col•laboració del professor d’investigació ICREA Christian Brander, que actualment és el coordinador científic, a l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, de l’ambiciós programa de recerca HIVACAT, un consorci català per al desenvolupament de vacunes terapèutiques i profilàctiques contra el VIH. Les conclusions del present estudi tenen conseqüències directes en el camp del disseny de vacunes contra la Sida, ja que demostren que cal tenir molt en compte el perfil genètic de les diferents regions a les que es vol adreçar la vacunació.

Segons Christian Brander, “les diferències genètiques dels diferents grups de població podrien condicionar que es necessitessin desenvolupar diferents vacunes adaptades per a cada regió. Però no obstant, els científics també invertiran esforços en estudiar característiques comunes en la genètica de les poblacions que facilitaran dissenyar vacunes eficaces per a les diferents regions. Amb aquest nou estudi es posa de manifest que el disseny de la vacuna ha d’anar coordinat amb estudis de genètica humana que ajudaran a identificar diferències, però també les característiques comunes en la genètica de les poblacions”.

Actualment, més de 33 milions de persones d’arreu del món estan ja infectades pel VIH i 2.5 milions de noves persones s’infecten del virus cada any. El desenvolupament de la vacuna contra el VIH és de màxima prioritat tot i que representa un dels reptes més grans amb els que s’enfronta la comunitat científica.

La infecció per VIH indueix fortes respostes immunitàries en els individus infectats per part de les cèl•lules del sistema immune anomenades cèl•lules T i es pensa que aquestes cèl•lules T són responsables pel control parcial de la propagació del VIH i el desenvolupament de la Sida. També s’ha demostrat que l’alta capacitat de mutar del VIH genera una gran variabilitat, que facilita que alguna soca del virus mutat pugui esdevenir “invisible” al sistema immune. La conseqüència d’aquest “escapament” és que la quantitat de virus pot créixer a una velocitat més alta en el individu infectat i la progressió a Sida és més ràpida si l’infectat no rep tractament. Per al desenvolupament de la vacuna, aquestes observacions són molt importants, ja que cal comprendre quines parts del virus són “atacades” per les cèl•lules T del sistema immune i quines parts poden resistir a un atac per mutacions ràpides, per desenvolupar vacunes que potenciïn l’atac a les parts que mai podran resistir un atac.

La resposta immunitària contra el VIH és orquestrada per un gran nombre de gens, coneguts com a gens HLA. Aquests gens codifiquen per proteïnes específiques que tenen la funció de presentar petites porcions dels virus a les cèl•lules T, que després poden eliminar les cèl•lules infectades pel virus. Aquests gens HLA (de l’anglès Human Leukocyte Antigens) són diferents entre individus. Per tant, la resposta immunitària contra el VIH és diferent en cada persona, ja que “s’atacaran” diferents parts del virus. Els gens HLA s’hereden dels pares, i, per tant, les persones amb parentescs propers tindran els gens HLA similars. Per això, poblacions de zones geogràfiques properes tenen en general grups de gens HLA comuns, que sovint poden presentar diferències molt significatives en poblacions de zones allunyades del món. Com a conseqüència, en funció de les característiques genètiques de les poblacions de les diferents regions del món, el virus del VIH pot rebre respostes immunitàries diferents i per tant evolucionar de manera diferent.

L’estudi, que es va dur a terme amb 9 cohorts de persones infectades pel VIH distribuides entre els 5 continents, va analitzar determinades diferències en els gens dels virus, demostrant que les diferències entre VIHs a nivell global són en gran mesura degudes a l’evolució dels virus en resposta al perfil genètic local més dominant. En concret, allà on determinats gens HLA eren més freqüents en la población infectada, el virus havia modificat algunes de les seves proteïnes per esdevenir invisible a les cèl·lules T.

L’estudi és fruit de la recerca duta a terme durant els darrers anys per Christian Brander i els seus colegues, entre els quals destaca la investigadora Kawashima. Basat en un estudi teòric publicat a Nature Medicine el 2003, on es sugeria que el VIH mutava i s’adaptava segons la zona del planeta. L’any 2006, el seu equip va aportar dades experimentals per a aquesta observació. En un estudi d’un gen HLA específic (conegut com a “HLA-B*1503”, que és poc comú a Europa i Nord Amèrica però molt freqüent a Sud Àfrica), el seu grup va poguer demostrar les diferències regionals en l’evolució del virus (Frahm et al Nature Immunology 2006). Els virus de Sud Àfrica semblava que havien canviat i fins i tot en alguns casos havien perdut completament les porcions de les proteïnes que codifica aquest gen “HLA-B*1503” i que tenen la funció de presentar parts del VIH al sistema immunitari. En canvi, en els virus provinents d’Europa i Nord Amèrica, on el gen “HLA-B*1503” és poc freqüent, les persones que tenien aquest gen presentaven fortes respostes immunitàries i en la majoria dels casos eren capaces de mantenir la replicació del virus a un nivell molt baix fins i tot sense tractament.

L’article de Nature no només demostra aquestes conclusions amb poblacions més diverses i amb diferents HLA, sinó que també aporta informació sobre com evoluciona el VIH i demostra que les diferències regionals en genètica humana han de ser considerades en el disseny de la vacuna del VIH, que probablement contemplarà vacunes específiques per diferents regions del món.

Sobre HIVACATEl projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna per a la SIDA HIVACAT (HIV VACuna CATalunya) compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, qui finança la iniciativa amb 1,4 milions d’euros, i amb aportacions dels Departaments de Salut i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic, que aporten 400.000€ cadascun. Aquest projecte ha rebut un nou impuls gràcies a l’acord d’ESTEVE amb l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa i a la inversió de 6 milions d’euros que ESTEVE durà a terme durant els propers 4 anys. ESTEVE intervendrà en el procés de recerca un cop s’hagi arribat a la fase de prova de la vacuna en persones, assumint el desenvolupament clínic posterior fins a la seva comercialització. El conveni suposa la primera experiència significativa de col•laboració en aquest àmbit entre administració, investigadors i empresa.

La iniciativa, sense precedents a Espanya i que situa el nostre país en la primera línea internacional de la recerca desenvolupada en aquest àmbit, neix de dos centres consolidats d’investigació sobre la SIDA: l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa a l’Hospital “Germans Trias i Pujol” de Badalona, dirigit per Bonaventura Clotet, i el Servei de Malalties de Malalties Infeccioses i SIDA de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigit per Josep M Gatell. Els investigadors d’aquestes institucions estan actualment ampliant la seva tasca a més indrets del món, incloent clíniques de Sud Àfrica i del centre d’Àfrica, així com al Perú, on Christian Brander té en curs nombrosos estudis des de fa anys. Els estudis que estan duent a terme també inclouen grups de persones infectades per VIH que ja venen participant en estudis als dos hospitals esmentats, i que constituiran la base per a futurs estudis a Catalunya.

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Obra Social - Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

 

HR Excellence in Research

Amb la col·laboració de: