S'inicia un projecte d’1 milió d’euros per al desenvolupament de teràpia gènica contra el VIH

Més notícies Notícies
16/11/2016

S'inicia un projecte d’1 milió d’euros per al desenvolupament de teràpia gènica contra el VIH

L'objectiu del consorci és utilitzar eines d'edició genòmica per modificar genèticament les cèl·lules de les persones infectades pel VIH i impedir que el virus penetri en les seves cèl·lules diana, els limfòcits CD4.

La mutació CCR5-Delta32 és una rara alteració d'algunes cèl·lules de la sang que afecta aproximadament a un 1% de la població europea. Se sap que les persones que la presenten són resistents de forma natural al VIH, ja que impedeix que el virus penetri en les seves cèl·lules diana, els limfòcits T CD4. Ara, un consorci acadèmia-empresa format per 4 entitats espanyoles inicia un projecte finançat amb prop d'1 milió d'euros (942.000 euros) per la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad. El projecte, anomenat Stop Sida, pretén desenvolupar una teràpia gènica que permeti reproduir aquesta mutació en les cèl·lules de les persones infectades pel VIH i aconseguir així que es curin de la infecció. Les 4 entitats participants són l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Karuna Good Cell Technologies, S.L., i Praxis Pharmaceutical, SA.

La primera fase del projecte, liderada pel CSIC, consistirà en utilitzar els últims avenços en edició genòmica desenvolupats i patentats per alguns dels membres del consorci, i batejats com GURAIZEAK®, per a modificar in vitro els limfòcits T CD4 de persones infectades pel VIH, impedint així que expressin la proteïna. Els científics ja han demostrat en estudis anteriors que aquesta proteïna pot ser manipulada sense prejudici per al pacient, ja que no és necessària per a la supervivència de la cèl·lula.

La infusió posterior d'aquestes cèl·lules modificades permetria al pacient comptar amb un cert percentatge de limfòcits T CD4 resistents al VIH. No obstant això, el percentatge de cèl·lules resistents podria millorar partint de cèl·lules mare hematològiques. Per aquest motiu, una segona fase consistirà en aïllar cèl·lules mare del propi pacient, inactivar el gen i transferir-les de nou al pacient. És el que es coneix com trasplantament autòleg, en què donant i receptor són la mateixa persona. Els científics confien que d'aquesta manera es podria aconseguir un sistema immunitari resistent al VIH de forma permanent.

 

Disseny i sol·licitud d'assaig clínic

Durant els 3 anys del projecte, es preveu realitzar estudis tant in vitro com en models animals, que serviran per determinar la seguretat i eficàcia del procediment. "Un dels grans reptes és modificar adequadament les cèl·lules des del punt de vista genètic, i fer que proliferin de forma suficient in vitro com per poder reinfondre-les en els pacients", explica el Dr. Javier Martínez-Picado, investigador ICREA i responsable del projecte per part d'IrsiCaixa.

Per la seva banda, el Dr. Daniel Bachiller, impulsor del projecte i científic titular del CSIC a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), a Mallorca, destaca l'enorme transformació que experimentarà la medicina com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies de modificació del genoma de les cèl·lules: "Gràcies a elles serà possible reparar gens, eliminar defectes hereditaris i, fins i tot, afegir capacitats noves".

Una vegada concloses les anàlisis, Karuna i Praxis portaran aquesta tecnologia a la producció sota condicions de qualitat GMP (Good Manufacturing Practices), que consisteix en produir-la amb unes determinades característiques que garanteixin la seguretat de la seva aplicació en humans. Aquest procés es durà a terme pensant en la fase final del projecte, que contempla el disseny i sol·licitud d'autorització d'un assaig clínic de fase I/II.

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Obra Social - Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

Amb la col·laboració de: