L’antiviral Remdesivir és més eficaç contra la COVID-19 si s’administra abans que els pacients requereixin ventilació mecànica

La revista The New England Journal of Medicine ha publicat les dades de l’assaig clínic realitzat amb l’antiviral Remdesivir en pacients hospitalitzats per malaltia per Covid-19. Els resultats indiquen que el fàrmac presenta una major eficàcia si s’administra als pacients amb pneumònia que evidencien una falta d’oxigen però que encara no requereixen de ventilació mecànica.

L’estudi, impulsat per l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (NIAID) dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), ha comptat amb la participació de 68 centres hospitalaris, 47 d’EEUU i 21 d’Europa i Àsia, i a l’Estat Espanyol ha estat coordinat pel Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias.

Les dades preliminars de l’assaig es van avançar al públic el passat 29 d’abril, quan els científics van comprovar que l’administració del Remdesivir –un antiviral dissenyat inicialment contra l’Ebola– suposava un benefici clar per als pacients i van considerar que no era ètic mantenir el grup control amb placebo. Ara The New England Journal of Medicine publica les dades d’aquest estudi després d’haver estat revisades per altres científics independents. 

Reducció del temps d'hospitalització

El treball presenta dades de 1.059 persones d’un assaig controlat aleatoritzat, de les quals 538 van rebre Remdesivir i 521 van rebre placebo durant 10 dies. L’assaig va ser “doble-cec”, és a dir, ni els investigadors ni els propis pacients sabien si rebien Remdesivir o placebo. Aquest disseny es considera el màxim nivell de rigor científic perquè limita molt els possibles biaixos a favor o encontra del fàrmac. A nivell global, el grup que va rebre Remdesivir va experimentar un temps de recuperació un 31% més curt que el que va rebre placebo, reduint en 4 dies –de 15 a 11– l’estada a l’hospital. Aquesta millora sobretot es dona en els pacients que tenen manca d’oxigen a la sang (insuficiència respiratòria) però que no requereixen de respiració mecànica o extracorpòria (ECMO).

“Aquests resultats subratllen la necessitat d’identificar els casos de COVID-19 el més aviat possible, per tal de poder fer un seguiment i iniciar el tractament antiviral abans que la malaltia pulmonar progressi tant que es necessiti ventilació mecànica invasiva”, explica Roger Paredes, metge investigador de l’Hospital Germans Trias i IrsiCaixa, i coordinador de l’estudi a l’Estat Espanyol. 

Futures estratègies contra el SARS-CoV-2

L’article també assenyala que els pacients que van rebre el fàrmac van tenir una reducció del 30% en la mortalitat als 14 dies d’iniciar l’estudi, essent del 7,1% en els pacients del grup Remdesivir, i de l’11,9% en el grup control. Una diferència que, no obstant, no va ser estadísticament significativa. Quant als efectes adversos greus, un 21,1% de les persones que van rebre el fàrmac en van experimentar, enfront del 27% del grup placebo.

Els autors de l’article indiquen que els resultats avalen l’ús de Remdesivir en els pacients hospitalitzats per COVID-19 i que necessiten oxigen suplementari, però que el fàrmac no és suficient per si sol per curar la COVID-19. “La mortalitat encara és elevada, per la qual cosa hem de seguir treballant. Ara tenim un fàrmac que funciona, tot i que té uns efectes moderats i hem de buscar d’altres que puguem combinar per aconseguir resultats encara millors”, reflexiona Paredes. “Però és un punt de partida, el primer fàrmac que demostra eficàcia i que ens donarà moltes pistes de cara a les futures estratègies contra el SARS-CoV-2”, conclou.