La ciència fa una crida als polítics per a que impulsin i facilitin la ciència oberta

Experts internacionals es reuneixen a Barcelona els dies 4 i 5 d’octubre per discutir i proposar un Pla d’acció en ciència oberta, una fulla de ruta amb recomanacions, iniciatives i pràctiques innovadores que serveixi als polítics i altres actors vinculats a la investigació a implementar la ciència oberta a Espanya, tal i com el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han anunciat recentment. La trobada, a CosmoCaixa Barcelona, està convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.

La ciència oberta és un moviment que promou una ciència més accessible per a tothom, que sigui eficaç, reproduïble i transparent. “Obertura i col·laboració són valors fonamentals per a la ciència, el problema és que alguns processos com el sistema d’avaluació i publicació dels seus resultats, l’han portat a tancar-se”, subratlla Michela Bertero, colíder d’aquest B·Debate i responsable d’Assumptes Científics i Internacionals del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Aquest canvi de paradigma tindrà conseqüències sobre l’actual forma de finançar, fer i avaluar la ciència, obrint les diferents etapes del procés d’investigació. Alguns dels aspectes que es reforçaran i impulsaran són la codefinició de les prioritats, nous mètodes i dades obertes, avaluacions més transparents i la participació de la ciutadania en ciència.

La ciència oberta també impactarà en la publicació de resultats. Ara, les revistes de més impacte per a la carrera d’un investigador, com Nature i Science, són de pagament per al lector. Aquesta barrera va en contra de les accions que promou la ciència oberta per compartir els resultats més innovadors en recerca en revistes i bases de dades d’accés obert. En aquesta línia, la Comissió Europea va impulsar el mes passat el Pla S per demanar als investigadors finançats amb fons europeus que publiquin els resultats de la seva investigació en accés obert i immediat per a tota la comunitat científica a partir de 2020.

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats va anunciar al juliol que treballarà en el disseny de l’Estratègia Nacional de Ciència en Obert. A Catalunya, el nou Pla de Govern, presentat al setembre, inclou la seva intenció d’establir una estratègia catalana sobre ciència oberta. “Aquest B·Debate vol aportar idees concretes i recomanacions que les administracions puguin utilitzar ara que pretenen dissenyar estratègies de ciència oberta”, afirma Pastora Martínez, colíder de B·Debate i vicerectora de Globalització y Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Els quatre aspectes de la ciència oberta

En concret, aquest B·Debate tracta quatre aspectes clau de la ciència oberta en diferents sessions i grups de treball que s’encarregaran de l’elaboració de propostes per avançar cap a la transformació en el sistema científic: (1) l’accés obert (open access); (2) l’ètica, la integritat i la reproductibilitat; (3) l’avaluació; i (4) la implicació dels equips multidisciplinaris, diferents actors socials i la ciutadania en recerca.

En aquesta ocasió, B·Debate està coorganitzat per 5 institucions amb experiència en aquesta qüestió i involucrades en projectes europeus de recerca i innovació responsables (RRI, per les seves sigles en anglès) i ciència oberta: el CRG, la Universitat de Barcelona (UB), la UOC, el Living Lab de Salut de l’Institut de Recerca del Sida IrsiCaixa i l’Instituto de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).