Científics d’IrsiCaixa demostren que el VIH utilitza una família de cèl·lules del sistema immunitari como a “cavall de Troia” per propagar la infecció

• Els medicaments antiretrovirals actuals no bloquegen aquesta via de dispersió del VIH. Per això, IrsiCaixa ja està investigant, entre altres estratègies d’eradicació del VIH, un fàrmac contra aquest mecanisme que podria potenciar els tractaments clínics actuals.
• L’estudi s'ha publicat avui, 7 de maig del 2015, a la revista ‘Retrovirology’

Científics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, publiquen avui, 7 de maig, un estudi a la revista Retrovirology en el qual demostren per primera vegada que la família de cèl·lules del sistema immunitari anomenades cèl·lules mieloides poden capturar el VIH i, enlloc d’iniciar una resposta immunitària adequada contra el virus, el concentren en gran quantitat i el transmeten sencer a la seva principal diana, els limfòcits T-CD4. A través d’aquest mecanisme, les cèl·lules mieloides actuen com autèntics "cavalls de Troia" i afavoreixen la ràpida expansió del virus per l'organisme.

IrsiCaixa ja està investigant un fàrmac contra aquest mecanisme que podria potenciar els tractaments actuals, perquè bloqueja una via diferent de disseminació del virus. Els tractaments antiretrovirals existents dificulten la infecció “virus a cèl·lula”, però un fàrmac en aquesta línia estaria encaminat a bloquejar la transmissió “cèl·lula a cèl·lula”.

Entrada del virus al sistema immunitari

El 2012, investigadors d’ IrsiCaixa varen descobrir una porta d’entrada del virus de la sida al sistema immunitari. En aquest estudi es va demostrar que el VIH utilitzava la molècula Siglec-1 per penetrar a l’interior d’unes cèl·lules mieloides anomenades cèl·lules dendrítiques. Més endavant, es va demostrar que el VIH utilitzava aquest mateix mecanisme d’entrada en altres tipus de cèl·lules també pertanyents a la família de les mieloides: els macròfags i els monòcits. 

Tot i que aquest mecanisme molecular ja s’havia descrit en cèl·lules mieloides modificades in vitro, es desconeixia si Siglec-1 actuava de la mateixa manera en cèl·lules aïllades directament de teixits humans. Per comprovar-ho, els científics d’IrsiCaixa han treballat ara amb amígdales de persones no infectades pel VIH, aïllant per primera vegada les cèl·lules mieloides directament del teixit humà. Els resultats confirmen que, també en el teixit, aquestes cèl·lules tenen la capacitat d’actuar com a “cavall de Troia”.

En condicions normals, quan un patogen entra al nostre organisme, les cèl·lules mieloides exerceixen un paper clau en l’activació de la resposta immunitària. La seva funció consisteix en patrullar per l’organisme, capturar els agents infecciosos que ens envaeixen, degradar-los i obtenir algunes de les seves molècules. A continuació, es desplacen als nòduls limfàtics, on presenten les molècules del patogen als limfòcits T, unes cèl·lules encarregades de destruir de manera específica els microbis i les cèl·lules que ja s’han infectat. El problema del VIH és que s’aprofita de les cèl·lules mieloides i les converteix en “cavalls de Troia” refugiant-se dins, en compartiments on no arriba a degradar-se del tot. Aquest fet li permet arribar sencer a les seves dianes principals: els limfòcits T-CD4, enlloc d’iniciar una resposta immunitària adequada contra el VIH. Així es crea un escenari idoni per a la infecció de noves cèl·lules i la progressió de la malaltia.

Paper clau en la disseminació del virus

A més, a l’estudi publicat avui a Retrovirology els investigadors han analitzat teixit d’un pacient seropositiu i han observat que el receptor Siglec-1 es localitza en aquests teixits. Això corrobora ex vivo el que s’havia detectat in vitro: que Siglec-1 podria jugar un paper clau en la disseminació del virus dins de l’organisme.

Per tant, un fàrmac que bloquegi aquesta via de dispersió podria impedir que el VIH utilitzi Siglec-1 per a introduir-se a les cèl·lules mieloides i que aquestes a la vegada infectin els limfòcits T-CD4.

També s’ha comprovat que, en persones seropositives, quant més Siglec-1 es detecti, més càrrega viral i menys limfòcits T-CD4 tindrà el pacient. Siglec-1 podria utilitzar-se, per tant, com un nou biomarcador de l’estat d’un portador del VIH.